Salabror de riu, de Baltasar Casanova

Salabror de riu, de Baltasar Casanova, ens mostra de nou el drama i la fatalitat on viuen sotmesos els personatges de l’ambient rural, com ara Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó, o Collita de foc, de Carme Meix.
Sembla com si la natura cobrés un preu massa alt per deixar-nos viure a la seva vora. El Delta del’Ebre és el marc d’aquesta història tràgicament familiar, on la insalubritat del medi, el difícil o nul accés a l’educació i certa innocència dels més pobres, i la manca d’escrúpols dels dotats de poder, assenyalen clarament els perdedors.
Els derrotats abans de començar la partida viuen al Delta; l’encarregat sense escrúpols, a Tortosa; l’amo “lo de veritat”, a Barcelona.
El llibre comença amb un silenci solemne:
“Aquell dia tot era silenci, absència del vent que tants de dies havia penetrat les barraques aprofitant totes les escletxes que deixa el fang sec entre el canyís.”
Fang que amara, fang omnipresent, fang premonitor de la tragèdia.
Us deixo amb alguna frase més:
“Les estacions se succeïren unes sobre les altre, cada nou espai devorava l’anterior amb voracitat pantagruèlica, immisericorde. Blau, verd, groc: fang. Sempre fang.”
“En obrir la porta de la barraca l’olor del fang i de l’arròs madur, l’orquestra de l’aigua i del cel, lo blau de la partitura, li esclaten com música d’un nou món.”
“Poques paraules per a tanta consciència. La gent senzilla, davant els amos, parla poc, massa poc, i accepta molt, massa.”
“L’amo porta a les mans la cartera dels papers que fan més temor que una riada.”
.
Dimecres vinent, podreu escoltar i veure la conversa que he mantingut amb l'autor al programa de Tens un racó dalt del món a Canal 21.