![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ8ou40nxfzRQqsaDjAyM5KS1D4FTQVMJ9BB2ZtKhK7GJpre0atPeQx5jmjwctBHzq7mlGDIQX7SL_tm8ATaaiz2d3SbW4rKXUqc-FS3AVKZ_LmQ1jRjowv7e0UjXptK3G9fpiNcLUfGc/s320/cares+vidres+pols.jpg)
Quin estrany impuls, necessitat o narcissisme ens fa dibuixar cares a tot arreu, fins i tot en un polsosos vidres?
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
3 comentaris:
Fixa't, però, que les cares dibuixades són quasi sempre inofensives; tristes o contentes, però inofensives. Què ho deu fer?
Potser no narcisisme, potser això és fàcil de dibuixar?:)
Salutacions des de Barcelona, Terrassa etc!
És una malaltia que s'encomana.
Publica un comentari a l'entrada