![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8SF6A4_E8xWiXx3219eaRcvpX-j-I1AVLGTm3m9Niax3FrY4d6Fae_FeJ_o3P68cR4UitLg7-OQBPWDKyGGNLclCSFUWibHSgkiIwBpNgw3JiZMpqfTXtwAowUNdrjb8ARTSSz8WMlC0/s400/miradesdunaficionat+soledatflickr.jpg)
La manca de ressò dels meus actes sovint em paralitza.
Dubto entre rentar els plats i trencar-los.
-.
Texts inspirat en una foto del blog Mirades d'un aficionat.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
4 comentaris:
La soletat es molt triste, segur que a mes d'un le deu passar.
Doncs, fica'ls al rentaplats i surt al món.
Sempre que vulguis,un plaer!!!
salut.
Sentiment compartit.
S'ha de seguir rentant, i si cal, algun dia trencar algun plat ni que sigui de mala llet.
Publica un comentari a l'entrada