A butxacades, de Joan Todó. Contes amb tons i registres molt diferents on l’autor possiblement experimenta. Contes realistes i dramàtics conviuen amb altres aparentment més distesos, el drama de l’atur actual al costat d’una revisió del món de les novel·les cavalleresques, surrealistes i caldersianes situacions que viu algún personatge, al costat d’una típica nit de farra que viuen uns amics... Però el conjunt dels relats amaga, o destapa, cert sentiment de tristesa, de pessimisme, qui sap si mirall del seu autor. Potser sí, o potser no, de forma conscient o inconscient, l’última paraula del llibre està escrita amb aquesta intenció: autorretrat.
Entre els personatges dels relats hi ha contacte, molt apassionat alguns cops, però sempre, malgrat tot, també es construeix una mena de barrera que els aïlla. Alguns personatges fins i tot esdevenen "invisibles", com la professora a qui els alumnes no li fan cas o el personatge que rep una notificació de l’ajuntament on licomuniquen que no existeix.
Dimecres vinent, a les 21.00 h. podreu veure la conversa que hem mantingut al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.
Mentrestant, us deixo amb la lectura d'un fragment del llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada