Després d'un llarg silenci narratiu, arriba Micalet Verderol, la nova novel·la de Manel Ollé. En la mateixa línia que Macianet, el ventallenc, aquesta novel·la és un autèntic homenatge a la gent del poble, els que construeixen les històries, la Història, a la bona gent, a la gent amb valors, amb respecte a la paraula donada i a la terra que els acull.
El llenguatge de Manel Ollé està arrelat a un lloc concret (la seva Ulldecona) i universal alhora; és precís, ric, amarat de paraules amb olor d'arbres, de vents, amb color de muntanyes, d'eines, de temps que mai més no tornaran i, per això mateix, li hem d'agrair el seu treball de notari d'aquest món que s'ha transformat als seus peus.
Tot i que la narració gira al voltant d'un personatge en concret, la novel·la esdevé coral, i l'autor ens passeja d'un personatge a l'altre com les històries que s'expliquen a la vora del foc (o que s'explicaven).
Més informació sobre el llibre a:
El blog d'Emigdi Subirats, Viles amb projectes,
El proper 8 de juny, conversaré amb Manel Ollé sobre el llibre al programa de Canal 21, Tens un racó dalt del món
Presentació de Feridura.
Fa 30 minuts
2 comentaris:
Cal tenir-la en compte, l'apunto.
Tinc el Macianet, que em va agradar molt i ja l'hi vaig comentar a l'autor. A veure si trobo aquest!
Publica un comentari a l'entrada