Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 55 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Llavors aquestes persones que es diu que tenen una ombra molt allargada sempre deuen tenir la mateixa inclinació...
Mmmmm. Si fossem més exactes, hauríem de dir "... la inclinació momentània de la Terra." Encara que com sol és amb minúscules, és correcta.
;-)
I sempre serà així....
Un comentari d'un pagès d'Horta de S.J.:
"L'estiu arriba quan fas una passa i et xafea el cap a l'ombra". Sempre al migdia solar, o sigue cap a les dues amb el canvi horari.
També depèn de l'encorbament de la columna vertebral.... ;-)
Bonic lema per a un rellotge de Sol.
El porquet, és que era hivern .... Bé, sers hivernals, per coses del temps, poc animats i sortidors....
Nocturns més aviat i, per extensió, plens de "contactes obscurs".
Ja sabem el poc que dura la llum, solar, a l'hivern.
Ves per on l'astronomia marca frases, des de l'abisme del seu saber.
;-)
La meva ombra a vegades és petita, a vegades és llarga. Depèn com la rego per les nits i si la trec a passejar sovint o no.
I la llargària de la teva fama depèn de la inclinació momentània del públic.
Ho ha persones que tenen molt mala ombra, no???
Publica un comentari a l'entrada