De blanc setí, de Sandra Domínguez

Em plau comprovar que escriptors/es que fa temps havia descobert a través dels seus blogs, i que gaudia de la seva literatura, publicquen el seu primer llibre. Ara és el torn de la Sandra Domínguez, autora del blog Papallones en la llum, i que veu publicat el seu primer llibre en solitari, el poemari De blanc setí, de la mà de l'editorial Germania.
Sinopsi
De blanc setí és un llibre de poesia que transcorre a cavall entre la vida i el somni. Neix del vers que es desprèn entre els llençols i que cavalca entre les pàgines del llibre per anar assimilant la impossibilitat de materialitzar els sentiments propis en l’amor. Aquest fet es palesa en la mesura que s’avança en la lectura per constatar que es tracta d’una història que es fon a les mans abans no s’ha fet tangible i que, si existia alguna despulla de sentiment, aquest és tan fràgil com el vidre. L’autora empra la metàfora i la imatge poètica plena de sensibilitat per descriure una història latent que es percep en l’ordre de les pàgines i que induirà els lectors a imaginar cada poema. Un argument invisible que culmina en la constatació, un cop més, que l’oblit també és un bon principi.
Em permeto llegir-ne un parell de poemes.