Moreira ens descriu una multitud de personatges de la Tortosa de la primera meitat de segle XX. Ens els presenta sense embuts, tal com raja, encara vius malgrat el pas dels anys, i mentre llegeixes diràs que els veus passar pel carrer, per la vora de la Catedral o en alguna de les tavernes de l'època. Els escoltes parlar, tal com parla la gent del poble, te'n rius amb ells, de l'origen dels seus malnoms, i els veus gesticular i moure's pels carrers d'una Tortosa que costa reconèixer; ressusciten. A través d'aquests personatges vius de nou la vella ciutat, t'hi passeges, hi beus. Humor i tendresa a mans plenes, una joia, no només per la gent de Tortosa, sinó per al món sencer.
Més informació sobre el llibre a la web d'Onada Edicions.
M'encanta llegir-ne fragments en veu alta, i posar-me el vestit de l'alguacilillo, o vestir-me de pidolaire. Us en deixo un petit tast:
2 comentaris:
a mi també em sembla un autèntic tresor, jesús.
vaig trobar-lo a viladrich, sense voler. una dona el portava a les mans davant meu mentre esperàvem a caixa. jo encara no l'havia vist. quan vaig sortir, vaig fullejar-lo, i quan vaig vore'l una miqueta per dins, vaig tornar a entrar de seguida.
saps què va ser el primer que vaig llegir? "sés", la història de "rafelet", i aquells morrets...!
m'ha fet gràcia escoltar-te en esta lectura de la violeta, mira que està ben escrit!
i sentir que, com en aquell temps, encara a vegades diem "morrets", i a vegades "morritos".
No el coneixia, gràcies per descobrir-nos-el!
Publica un comentari a l'entrada