De tant en tant m'agrada rellegir algun dels molts llibres de viatge de Josep Maria Espinàs, els seus recorreguts a peu per pobles i gent senzilla (El Foraster, no inventa res de nou). Espinàs és bon observador, i veure i sentir a través dels seus ulls és una gran lliçó de vida i d'escriptura.
Aquests dies rellegeixo A peu per l'Alt Maestrat, i torno a assaborir la llaminadura de les converses on Espinàs para l'orella, que provoca, i com reflexiona al pas lent del paisatge, de les ermites, dels masos, dels marges, dels pedrissos.
Us deixo un parell de detalls del llibre i un fragment llegit:
"Mirar no és un esforç, és el plaer de veure."
"Un mas és un accent posat sobre el paisatge".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Rellegir els llibres de l'Espinàs no són un esforç, són un plaer pels observadors.
Publica un comentari a l'entrada