Una nova passa endavant

Ja fa uns quants anys (no sé quants, perquè el temps se’ns esmuny de les mans) li vam comprar un tamboret de plàstic verd al nostre fill, perquè arribés a l’aixeta del lavabo i rentar-se tot solet. No és gaire alt, tot just un pam, però és el pam que li faltava per ser més independent. Ahir, quan vam tornar de fer uns quants tocs de pilota al parc i ens rentàvem les mans, em va fer adonar que ja no el necessitava per a arribar a l’aixeta. Ell estava orgullós, jo exagerava les mostres d’alegria per un nova fase que deixem enrere. El tamboret encara està allí, al costat del lavabo; no sé quant de temps s’hi quedarà. Per sempre al record.