Em regalo uns minuts de lectura assegut en un banc a la vora del riu, al tardet, sota el so del vent que balla entre les rames, prop del pas de l'aigua i de la gent. Un home se m'acosta i, amb to familiar, em diu que fa dies que no passo per Quatre Camins. Em confon amb algú altre, es disculpa, amb algú que fa molts encreuats. Ens devem assemblar no tan sols físicament, perquè tots dos juguem amb les paraules.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada