Aturada estratègica
a mig matí per prendre la dosi de cafeïna.
Comento anb un company de feina, mig en broma, que l’Ajuntament hauria de pagar els cafès, perquè amb la cafeïna al cos sóc més rendible. “Ho haurem d’incloure al conveni”, riu. Vam coincidir fa molts
(massa) anys estudiant; és a
dir, que tenim una edat, i les diverses dolències físiques ja s’intercalen a les nostres
converses de la meva generació.
Diu que a les nits s’ha de posar llàgrimes artificals als ulls. Quin contrasentit! Amb la de motius que hi ha
per fer sortir les naturals! Per plorar de riure, preferiblement, és clar.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
1 comentari:
però es una manera molt maca d'explicar-ho !!
Publica un comentari a l'entrada