escriure sota la son

Normalment, per tal de poder escriure he d’estar descansat, despert, en silenci i soledat, i enmig d’aquesta tranquil·litat posar-me a treballar. La fatiga, tant  física com mental, no és bona musa, però, de vegades, hi ha moments que contradiuen aquesta afirmació, aquells breus instants previs a la somnolència, durant la migdida, o a la nit abans d’adormir-me, o sota el sacseig del tren, que, de sobte porta la inspiració. El cos es relaxa, la ment resta en blanc i, llavors, les idees i sentiments que rondaven pel cap cauen en cercle com fulles mortes i  sedimenten una al costat de l’altra, quasi a l’atzar. Entre aquestes paraules, amb una mica de sort, salten guspires i la seva unió em sorprèn, m’excita. Les anoto ben de pressa en un bloc que sempre tinc a mà, o en qualsevol paper, o em gravo amb el mòbil. Quan em desperti, les colliré amb calma o, enmolts casos, m’he d’aixecar per posar-me a escriure tot seguit, esclau de les paraules.