Avui he tingut el plaer de participar en una activitat que cal potenciar i difondre: la VIII Marató de contes de l’IES de l’Ebre a Tortosa. Agraeixo als organitzadors la celebració d’un acte d’aquesta mena i, més encara, de tenir la prudència de no programar-lo la mateixa Diada de Sant Jordi, ja molt farcida d’actes literaris que cal espaiar més al llarg de l’any.
No em cansaré de repetir la importància d’acostar els autors als lectors, tant als habituals com als potencials, i en aquest darrer grup s’hi troben, preferentment, els alumnes de col·legis i instituts. Cal que els joves s’adonin que els escriptors no som de marbre, sinó molt més propers del que es pensen, i que sovint anem a comprar el pa al seu mateix forn.
Aquest matí, asseguts al saló d’actes de l’IES de l’Ebre, alguns alumnes ja em coneixien, i d’altres em coneixen a partir d’avui: no sé quina de les dues coses és més important per a ells i per a mi. S’han lliurat d’una classe regulada, potser més d’un, darrere la butaca, ha aprofitat per contestar un missatge x mòbil, però sé que en algun moment he despertat somriures, i algun gest de tendresa.
Vaig poder gaudir d’una sensació semblant el passat desembre, convidat a una classe de Batxillerat del Col·legi Sagrada Família de Tortosa pel seu professor Josep Messeguer, i ja espero amb ànsia l’arribada del divendres que em portarà a compartir una xerrada amb alumnes de l’IES Sòl de Riu d’Alcanar.
Recomano a professors i autors que programin més activitats com aquestes; tots i sortim guanyant.
No em cansaré de repetir la importància d’acostar els autors als lectors, tant als habituals com als potencials, i en aquest darrer grup s’hi troben, preferentment, els alumnes de col·legis i instituts. Cal que els joves s’adonin que els escriptors no som de marbre, sinó molt més propers del que es pensen, i que sovint anem a comprar el pa al seu mateix forn.
Aquest matí, asseguts al saló d’actes de l’IES de l’Ebre, alguns alumnes ja em coneixien, i d’altres em coneixen a partir d’avui: no sé quina de les dues coses és més important per a ells i per a mi. S’han lliurat d’una classe regulada, potser més d’un, darrere la butaca, ha aprofitat per contestar un missatge x mòbil, però sé que en algun moment he despertat somriures, i algun gest de tendresa.
Vaig poder gaudir d’una sensació semblant el passat desembre, convidat a una classe de Batxillerat del Col·legi Sagrada Família de Tortosa pel seu professor Josep Messeguer, i ja espero amb ànsia l’arribada del divendres que em portarà a compartir una xerrada amb alumnes de l’IES Sòl de Riu d’Alcanar.
Recomano a professors i autors que programin més activitats com aquestes; tots i sortim guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada