Un home de paraula, d’Imma Monsó, és un llibre sincer, sense artilugis, tramès al paper directament des del cor amb serenor. L’autora narra les seves vivències a l’entorn de la mort del seu home des del sentiment, però no ho fa per despertar-nos pena o per recrear-se en el plany, sinó que fa servir l’escriptura com a teràpia per acompanyar el dolor: "utilitzo constantment una arma poderosíssima per conjurar l’enyor de la mort: la paraula. La paraula esculpeix la idea…". El dolor no es pot obviar, ni l’autora tampoc no ho pretèn, ja que és una manera més de fer present la persona estimada, només cal aprendre a conviure-hi: " em pensava que seria molt més difícil, però només cal fer un pas darrere l’altre."
Potser el pitjor és el buit material que queda "…un dia en què l’absència es fa més forta que una presència…" i l’espai incomplet del temps "m’han tornat el temps… perquè a les meves ocupacions hi sumava les seves… quedar-me sense una ocupació d’aquesta magnitud deixa el temps per venir convertit en un interminable desert."
Malgrat tot, al llibre no hi manquen les guspires d’humor imprescindibles per viure la vida, i no ens ha de fer por trobar-nos amb un relat lacrimogen o que s’endinsi despietadament en la melanconia, com hauria estat fàcil, sinó que ens farà gaudir del plaer de compartir uns records tendres i passejar de mà de l’autora pel camí dels sentiments.
El Club de Lectura de Tortosa tindrà el gust de compartir una xerrada amb l’autora el proper 10 de maig, per parlar de la seva novel·la Tot un caràcter, però, sense cap mena de dubte, també aprofitarem per comentar Un home de paraula, pel qual ha obtingut el premi Salambó al millor llibre publicat l’any 2006.
Més informació a clubdelectura@tortosa.altanet.org
Jesús m. Tibau, coordinador del Club de Lectura de Tortosa
Potser el pitjor és el buit material que queda "…un dia en què l’absència es fa més forta que una presència…" i l’espai incomplet del temps "m’han tornat el temps… perquè a les meves ocupacions hi sumava les seves… quedar-me sense una ocupació d’aquesta magnitud deixa el temps per venir convertit en un interminable desert."
Malgrat tot, al llibre no hi manquen les guspires d’humor imprescindibles per viure la vida, i no ens ha de fer por trobar-nos amb un relat lacrimogen o que s’endinsi despietadament en la melanconia, com hauria estat fàcil, sinó que ens farà gaudir del plaer de compartir uns records tendres i passejar de mà de l’autora pel camí dels sentiments.
El Club de Lectura de Tortosa tindrà el gust de compartir una xerrada amb l’autora el proper 10 de maig, per parlar de la seva novel·la Tot un caràcter, però, sense cap mena de dubte, també aprofitarem per comentar Un home de paraula, pel qual ha obtingut el premi Salambó al millor llibre publicat l’any 2006.
Més informació a clubdelectura@tortosa.altanet.org
Jesús m. Tibau, coordinador del Club de Lectura de Tortosa
2 comentaris:
Dues casualitats. Primera: just quan m'enviaves el teu comentari, jo estava tafanejant pel teu blog. Segona: avui he passat per Cornudella.
Gràcies per la visita i el link. Jo també t'enllaço.
De "Postres de músic", em quedo amb PO-E-MA.
Fins aviat,
Òscar
Gràcies Òscar. Quin cúmul de casualitats.
Em fa molta il.lusió que t'hagis llegit Postres de músic, ja que no ha estat un èxit de vendes precisament, tot i que estic satisfet de les crítiques rebudes.
Anima't a participar als jocs del meu bloc i envia un correu a clubdelectura@tortosa.altanet.org
Publica un comentari a l'entrada