Pel·lícula de 1986 basada en la novel·la d’Umberto Eco, dirigida per Jean Jacques Annaud i protagonitzada per Sean Connery (William de Baskerville), i Christian Slater. Els lectors sovint ens queixem que els films basats en llibres no es troben a l’alçada, però aquesta pel·lícula no és un d’aquests casos. Tot i això, cal dir que el llibre se centra més en aspectes filosòfics i religiosos mentre que l’argument de la pel·lícula posa l’accent en el misteri dels crims que pateix l’Abadia. De totes maneres, és una d'aquelles pel·lícules que no et canses mai de mirar.—Creieu que aquest és un lloc deixat de la mà de Déu?
—Coneixes algun lloc on Déu s’hi hagi trobat bé?
—Què pacífica seria la vida sense amor, Adso, què segura, què tranquil·la… i què ensopida!
—Potser tenen els llibres amagats perquè els consideres massa preciosos.
—No, no és per això, és perquè sovint contenen uns criteris diferents als nostres i unes idees que ens podrien portar a dubtar de la infal·libilitat de la paraula de Déu. El dubte és enemic de la fe.
—Coneixes algun lloc on Déu s’hi hagi trobat bé?
—Què pacífica seria la vida sense amor, Adso, què segura, què tranquil·la… i què ensopida!
—Potser tenen els llibres amagats perquè els consideres massa preciosos.
—No, no és per això, és perquè sovint contenen uns criteris diferents als nostres i unes idees que ens podrien portar a dubtar de la infal·libilitat de la paraula de Déu. El dubte és enemic de la fe.
8 comentaris:
Tens raó. És una de les pel·lícules que millor adapta l'obra literària en la que es basa. El que va decebre una mica va ser l'Eco amb la següent novel·la. Almenys a aquells que se l'esperavem amb candeletes després d'haver llegit (i rellegit) la mítica "El nom de la rosa".
Completament d'acord, encara que el llibre es molt més profund, l'embriagadora estètica de la pel·lícula està per damunt de tot i a més porta molt bé el pas del temps. Una gran peli.
Pos a mi, tot i que me va agradar la película, me va decebre bastant com van sortir els corredors de dins de la biblioteca. Jo no me'ls imaginava així després de llegir el llibre.
Una gran pel·lícula.
Per tornar a veure.
El llibre molt bo, la pel·lícula molt bona i la interpretació del Connery fantàstica.
Per tornar-la a veure, si.
No sé quantes voltes l'he vista, i encara se'm fa un nus a la gola quan veig el Sean Connery entrant a la biblioteca una altra volta a rescatar els llibres en flames. Però, què hi farem!, continue preferint el llibre.
I, ja que parlem de l'Umberto Eco, que me'n dieu de Baudolino?
Doncs jo vaig llegir amb passió El nom de la Rosa. Imaginava el monestir, el paisatge, els passadissos, tot. I només veure el començament de la pel·licula ja vaig veure que la cosa anava bé, em sentia rellegint la novel·la. Després evidentment hi ha d'haver matisos diferents essent dos mitjans tant diferents, però em van encantar les dues coses.
la pel.lícula és molt bona i està molt planificada i la posada a escena única
salutacions
Publica un comentari a l'entrada