Per què de vegades ens compliquem tant la vida, quan les respostes són més senzilles del que sembla i estan davant del nostre nas?
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
14 comentaris:
Aixo mateix penso jo.
Perquè som complicats i mos agrada complicar-mos la vida a vegades.
Doncs sí, les coses són més senzilles que no semblen...
Gran foto per il·lustrar el post xDD
Desconfieu de les respostes senzilles!! si algo sembla fàcil segur q no ho és...;)
Doncs jo sempre he sentit que en cas de dubte, s'ha de triar l'opció més simple.
SEgurament jo també haugés marcat el mateix jeje. Aquestes respostes de mates me les van enviar per mail, i fan gràcia, però realment ens compliquem davant de fets que són més senzills.
I com ens agrada rebuscar... aix!!!
pos perque no ens fixem en les coses i volem ser mes listos i ens teenquem el cap en les coses que tenim la resposta donada
pasat
gràcies
Se m'acut que:
El que és essencial NO és invisible als ulls... XD
Hi ha vegades que la resposta aparentment més senzilla és la més dificil de trobar ja que s'en surt del patro marcat.
M'explico amb l'exemple de l'imatge: probablement la majoria dels alumnes d'aquesta classe havien respost x=5cm (exepte aquells que s'han equivocat en el calcul a mà de l'arrel) ja que era la resposta per la que havien estat "programats". Pero l'alumne/a que ha donat aquesta altra resposta se n'ha sortit del patro que li havien prefixat. Aqui està la genialitat! I a sobre, com a castig li van ficar un 0.
Una bona resposta! ;)
La essència de les coses NO és invisible als nostres ulls. Doncs dependrà de lo "enganxada als morros" que tinguem la cosa de qual en volem treure l'essència, o lo que es cregui que és l'essència.
De entrada, em permetreu que dubti sobre la "autenticitat" de la imatge, vull dir, que realment l'hagi fet algun "nano".
Hi ha, també, el factor moda. Fa uns anys, si no feies grans reflexions, no se't tenia en compte, i ara estem tornant als origens, però també per moda. Seràs el rei si estàs en una reunió o festa i plantejes un "koan" com el següent (bé, fa més o menys així): "quin so fa el picar de mans amb una sola ma?"
La clau de tot això està en aquella dita que fa (també, més o menys): "El el pais dels cecs, el gerxo és el rei". Qui sap una mica... qui recorda alguna cosa oblidada, qui es permet ser diferent sabent que serà reconegut com a diferent.
I no és que ens agradi complicar-nos la vida... és que som així de xulos, volem ser tinguts en compte i anem, una mica, "de graciosos".
Apa,
salutcions,
alex
Sí, penso exactament com l'Àlex.
Sense ànim d'ofendre, al meu modest parer el seu és el raonament més profund sobre la imatge del triangle.
Jo ho raonaria des de la reflexió que no hi ha raonament possible. Ni cap mena d'agudesa mental a l'hora de fer filosofia sobre la veracitat o practicitat de la resposta, no hi ha tal.
És un problema matemàtic mal solucionat i punt.
Vaja penso jo.
Georgie.
Jo penso com en krusty XDDD
Publica un comentari a l'entrada