Aigua de sèquia,
olor verd d'arròs.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
A mes del olor un color precios.
M'has despertat l'enyorança de trobar-me prop de l'arrossar.
L'olor, la vista, el tacte, tot un goig per als sentits.
Janet
M´agrada la foto i la frase, m´agradaria saber si tenen una referència concreta. Gràcies
Anònim, si em preguntes si la foto i la frase tenen alguna relació especial, doncs, no, simplement són les paraules que m'han vingut al cap en mirar-me aquesta foto que vaig fer l'any passat, mé so mneys en aquest temps, quan el Delta és ple de l'olor de l'arròs i del seu verd.
Aigua de sèquia,
olor verd d´arròs.
M´encanta el dibuix d´aquestes paraules, les quals corresponen a la foto o no.
Anírem al Delta de l´Ebre uns dies i ens ha agradat molt trobar a Tens un racó dalt del món l´imatge visual i poètica.Gràcies
Jo també trobo el conjunt del text i la imatge molt poètic.
Publica un comentari a l'entrada