07 d’agost 2008

Felicitats petites (56)

De vegades t'avança un cotxe per la carretera de forma estúpidament temerària, a tota velocitat, creant moments d'inútil tensió.
De vegades, uns quants quilòmetres més enllà, et trobes el mateix cotxe al davant, aturat en un semàfor o darrere d'un camió, i sents un petit i venjatiu plaer.

.

8 comentaris:

Òscar Cavero 100% ha dit...

mare es escrit una gran veritat la gent que es vol fer el xulo anant sempre per devan com tu dius al semafor es queda enganxat aixo dona a dir que no uns som millo que d'altres es a dir tots ´son iguals

passat.
Gràcies

Striper ha dit...

Doncs si ahir hi han conductors impacients i mes.

Efrem Gordillo Pla ha dit...

Així és la vida :) Més lenta i elaborada és la felicitat de veure com els que algun cop t'han menyspreat, amb el temps, es van quedan endarrera, i petits, petits... :D!

Salutacions!

Jordi ha dit...

Tota la raó. Hi ha gent molt temerària a la carretera que no hi hauria de ser!!

menta fresca ha dit...

pos si, sobre tot quan et troves el cotxe aquest, uns revolts més endavant i al bell mitg del camp, JEJE, fa anys d'això però ho recordaré tota la vida!!

Alba ha dit...

Per mi és una gran felicitat, em vaig treure el carnet fa dos mesos, el meu límit en qualsevol carretera són els 80, i la gent no té gens de paciència quan veuen una "L"...

Els del PiT ha dit...

Demostració fefaent que la imbecilitat humana no té límits.

ximo ha dit...

El que també es fefaent, pel que sembla, que nomes escriuen els que no avançen en aquestes condicions o que els que ho fan no escriuen. ja,ja,ja.
Ara, a mi, encara em foten mes ràbia els que, quant des de llun veuen com el senafor esta verd i van a pas de tortuga, com si esperesin que es possés carbassa per a passar i tu que vas darrera et quedes alli com un estaquirot.
No vos ha passat mai?