29 d’agost 2008

Cares del món (61)



Si passegeu als voltants de l'ermita de Sant Gregori de Falset una vella us farà companyia.
I des d'avui s'afegirà a la col·lecció de Cares del món.
Potser deu tenir nom i tot. De totes maneres, si voleu, podeu busca-li un d'escaient.

16 comentaris:

Striper ha dit...

Per la cara que te sembla que te una pensió molt minsa.

Anònim ha dit...

És la senyora GEMMA ROCABRUNA, evidentment.

bajoqueta ha dit...

Què fort, com juga la natura en natros.

Anònim ha dit...

Autoretrat. En veu pròpia:

Sóc una efígie color terra i pedra,
un misteri emmirallat de saviesa,
una vella molt màgica
emmirallada d'un rostre de dona gairebé infinita de missatges,
gairebé infinita d'anys,
el meu perfil són mil i un contes,
la meva veu tots els silencis de tots els ressons possibles de tots els idiomes existents, els acústics i els callats,
sóc una imatge litúrgica que mostra fins on arriba Natura a l'hora d'emmirallar la mortal cara d'una humana amb l'immortal cara de la més espontània de les escultures.
Sóc la bellesa dels anys, la bellesa de les paradoxes,la bellesa de la mà de la més infinita i genial de les artistes, la bellesa de ser mirada i de mirar.
Si passeu per sota meu, penseu que aparento més anys dels que tinc.
Si crideu aprop de mi us tornaré la veu.
Si em contempleu callats i observeu els meus trets us atorgaré el místic silenci de les pedres i dels paisatges que enlluernen quiets i sublims des dels seus anonimats exquisits, tots els vianants d'esperit que canvien silencis molt bells per sospirs de silencis imantats de bellesa.
La vellesa pot ser tan bella, bé ja ho heu vist en el meu autoretrat.

Albert Guiu.

Anònim ha dit...

Autoretrat. En veu pròpia:

Sóc una efígie color terra i pedra,
un misteri emmirallat de saviesa,
una vella molt màgica
emmirallada d'un rostre de dona gairebé infinita de missatges,
gairebé infinita d'anys,
el meu perfil són mil i un contes,
la meva veu tots els silencis de tots els ressons possibles de tots els idiomes existents, els acústics i els callats,
sóc una imatge litúrgica que mostra fins on arriba Natura a l'hora d'emmirallar la mortal cara d'una humana amb l'immortal cara de la més espontània de les escultures.
Sóc la bellesa dels anys, la bellesa de les paradoxes,la bellesa de la mà de la més infinita i genial de les artistes, la bellesa de ser mirada i de mirar.
Si passeu per sota meu, penseu que aparento més anys dels que tinc.
Si crideu aprop de mi us tornaré la veu.
Si em contempleu callats i observeu els meus trets us atorgaré el místic silenci de les pedres i dels paisatges que enlluernen quiets i sublims des dels seus anonimats exquisits, tots els vianants d'esperit que canvien silencis molt bells per sospirs de silencis imantats de bellesa.
La vellesa pot ser tan bella, bé ja ho heu vist en el meu autoretrat.

Albert Guiu.

Òscar Cavero 100%% ha dit...

vaia cosa mes espectacular no ho havia vist mai una pedra que sigui una vella !! i fet er la natura!!!

jomateixa ha dit...

Estic d'acord amb striper, a més fa cara d'estar molt cansada, pobra.
Molt bonic, Albert.

ximo ha dit...

D'On trèieu que es una dona?
Per equilibrar, Tibau, t'ofereixo la següent imatge que, podem dir que es d'home, també de pedra i vista a tivenys:
http://picasaweb.google.com/jobagi01/TerresDeLEbre/photo#5230040698587692642

Maria Josep ha dit...

He estat moltes vegades en aquest balcó de Sant gregori i mai m'havia fixat en aquesta figura espectacular. És increïble la natura!

Txarli ha dit...

Aquesta cara em transmet sabiduria!

Waipu Joan ha dit...

a mi em recorda en Shylock...

Cèlia ha dit...

Boníssima, aquesta cara. Per cert, a la revista Sapiens d'aquest mes proper (n.71) he vist la foto d'un telèfon antic (directori telefònic del 1878)que s'ha subhastat i que m'ha semblat una autèntica cara per la teva col·lecció! (ara, no sé com podries obtenir la fotografia...)

rebaixes ha dit...

El nas sembla el de Doña Rogelia.
Provem de fer-la parlar? Quina veu té? / És la màgia de la Natura,ja ho diu no se qui que els homes construïm línees rectes.
Qui fabrica corbes? La sabiesa dels meteors? No ho he descobert encara. Anton

Té la mà Maria - Reus ha dit...

sabies que en aquest racó de món a Sant Gregori Falset s'han trobat les millors restes prehistòriques de las comarques de Ponent i que actualment estan al Museu Salvador Vilaseca de Reus ?

Laura ha dit...

Una de les millors cares del món que t'he vist fins ara! A mi em recorda la iaia de la família Ulisses... te'n recordes?

caterina ha dit...

Impressionant la foto! Fa com por i tot! :S