29 d’agost 2008

Enyor


La barca enyora el mar,
o el mar a la barca?
Quina sensació us transmet una barca a la platja?

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Y yo añoro conocer un día el mar y ver una barca en él,jamás estuve en una playa así que la sensación que supongo me dará es la de un sueño cumplido,y si lo imagino siento que una barca en una playa lista para salir a un inmenso mar es una aventura a la que bien valdría la pena sumarse,partir hacia esos horizontes de agua ,con el ruido del mar,que supongo es como el que mi padre me hacía escuchar en los caracoles vacíos,debe ser una sensación exquisita ,una de esas experiencias que no se olvidan.
Jesús que tengas un muy nbuen fin de semana,un abrazo!

Anònim ha dit...

Diàleg d'amor:

Barca: Tan aprop el teu cos despullat, la blavor encisadora de la teva pell i tan lluny de les meves mans fetes per a tu, però sense tu.
Mar: Sento enyor del teu cos navegant sobre meu, com poltre desbocat descobrint prades immenses i paratges infinits.
Barca: Tu ets la meva prada humida i immensa, el meu paratge infinit, el meu impossible blau d'amor.
Mar: Amor sense abraçades, és amor que dol i més si ens mirem i no ens podem acariciar.
Barca: Prego a Neptú per a que algun pescador faci ús de mi, i de retruc jo pugui fer ús de dolçors infinites de tu.
Mar: Si véns, em vestiré de lluna per a tu, i amb mans de foscor mullada seguiré el teu viatge, com segueixo amb ulls infinits la teva isolada espera.
Barca: Espera d'amor, que espero que un màgic destí deslligui, per captivar-me sobre teu, mentre del cel cauen llums de sol, banys d'estel, perfums de lluna.
Mar: Somiem tots dos, doncs.
Barca: Sí, somiem amor immens, si somiem immens interrogant que em manté viva entre cadenes.

Es baixa el teló.

Albert Guiu.

Striper ha dit...

A mi ganes de pujar i fer un tom!!!

Cèlia ha dit...

La barca al mar, per què? La vida comença al mar i naltros enyorem la vida passada...

captaire ha dit...

La barca enyora el mar; una barca fora l'aigua no és res.
El mar té milions de barques i vida animal dins seu (i merda també), com per enyorar una humil barqueta de pescador.

rebaixes ha dit...

No tenim una barca dins la mollera? No la sentiu com avança, com es para, com et diu... Poètic el post i els comentaris, Déu meu, a on m'he posat i sense barca. Anton.

Òscar Cavero 100%% ha dit...

vones paraules i ben pensades crec que la barca enllora el mar jeje
fins un altra

Doe ha dit...

Jo sent d'un poble de mar estic acostumat a veure barques "jubilades", però també veig passar aquells barcos grans pels carrers del poble, a lloms d'una gran grua, que la transporta i la deixa caure a l'aigua.
Hi ha jubilacions i també naixements clar. No ens ha de saber mal.
Encara estic rellegint les línies d'Albert Guiu. Fa uns mesos vaig poder gaudir d'uns poemes recitats per ell en una classe de l'IES Ramon Berenguer d'Amposta, així en un ambient molt íntim. A veure si ens desvetlla la seva agenda i puc tornar a sentir un dels seus poemes en boca d'ell.

Doe

Txarli ha dit...

Fa unes setmanes vaig estar a Cadaqués de visita i em van impressionar les petites embarcacions de fusta que hi reposen a la sorra de les petites platjes de la localitat.
La sensació és de armonia amb l'entorn. Una barquueta de fusta d'un pescador, una platja amb el mar de fons...calma i tranquilitat. Jo diria:
"La barca enyora el mar."

Carme Fortià ha dit...

La marea que se l'endurà, recuperant el seu sentit de la vida, solitària, sota la llum de les il·lusions.

Rita ha dit...

Diria que es complementen tant que es necessiten...

Lectora corrent ha dit...

Per a la mar, la barca no és imprescindible. La barca, en canvi, sense la mar (o el riu o el llac) no és res. I se m'acut una comparació amb l'home i la dona, però no l'escric perquè potser sigui políticament incorrecta.

Anònim ha dit...

Deia el mestre Pla a Aigua de mar: "No heu de fer més que entrar en un vaixell per veure si el seu propietari és un home de mar o si el que pretén és simplement utilitzar-lo per a anar-hi a menjar un arròs una vegada l'any amb els amics en el racó d'un moll pestilent".

Salutacions, Jesús.

Mon ha dit...

m'inspira solitud Per mi es un objecte minusvalid.Salutacions