05 d’agost 2008

Respostes senzilles


Per què de vegades ens compliquem tant la vida, quan les respostes són més senzilles del que sembla i estan davant del nostre nas?
.

14 comentaris:

Striper ha dit...

Aixo mateix penso jo.

bajoqueta ha dit...

Perquè som complicats i mos agrada complicar-mos la vida a vegades.

Jordi ha dit...

Doncs sí, les coses són més senzilles que no semblen...

carmncitta ha dit...

Gran foto per il·lustrar el post xDD

krusty ha dit...

Desconfieu de les respostes senzilles!! si algo sembla fàcil segur q no ho és...;)

Jansy ha dit...

Doncs jo sempre he sentit que en cas de dubte, s'ha de triar l'opció més simple.

instints ha dit...

SEgurament jo també haugés marcat el mateix jeje. Aquestes respostes de mates me les van enviar per mail, i fan gràcia, però realment ens compliquem davant de fets que són més senzills.
I com ens agrada rebuscar... aix!!!

Òscar Cavero 100% ha dit...

pos perque no ens fixem en les coses i volem ser mes listos i ens teenquem el cap en les coses que tenim la resposta donada

pasat

gràcies

sergi m. ha dit...

Se m'acut que:
El que és essencial NO és invisible als ulls... XD

Txarli ha dit...

Hi ha vegades que la resposta aparentment més senzilla és la més dificil de trobar ja que s'en surt del patro marcat.
M'explico amb l'exemple de l'imatge: probablement la majoria dels alumnes d'aquesta classe havien respost x=5cm (exepte aquells que s'han equivocat en el calcul a mà de l'arrel) ja que era la resposta per la que havien estat "programats". Pero l'alumne/a que ha donat aquesta altra resposta se n'ha sortit del patro que li havien prefixat. Aqui està la genialitat! I a sobre, com a castig li van ficar un 0.

Rita ha dit...

Una bona resposta! ;)

Alex ha dit...

La essència de les coses NO és invisible als nostres ulls. Doncs dependrà de lo "enganxada als morros" que tinguem la cosa de qual en volem treure l'essència, o lo que es cregui que és l'essència.

De entrada, em permetreu que dubti sobre la "autenticitat" de la imatge, vull dir, que realment l'hagi fet algun "nano".

Hi ha, també, el factor moda. Fa uns anys, si no feies grans reflexions, no se't tenia en compte, i ara estem tornant als origens, però també per moda. Seràs el rei si estàs en una reunió o festa i plantejes un "koan" com el següent (bé, fa més o menys així): "quin so fa el picar de mans amb una sola ma?"

La clau de tot això està en aquella dita que fa (també, més o menys): "El el pais dels cecs, el gerxo és el rei". Qui sap una mica... qui recorda alguna cosa oblidada, qui es permet ser diferent sabent que serà reconegut com a diferent.

I no és que ens agradi complicar-nos la vida... és que som així de xulos, volem ser tinguts en compte i anem, una mica, "de graciosos".

Apa,
salutcions,
alex

Anònim ha dit...

Sí, penso exactament com l'Àlex.
Sense ànim d'ofendre, al meu modest parer el seu és el raonament més profund sobre la imatge del triangle.
Jo ho raonaria des de la reflexió que no hi ha raonament possible. Ni cap mena d'agudesa mental a l'hora de fer filosofia sobre la veracitat o practicitat de la resposta, no hi ha tal.
És un problema matemàtic mal solucionat i punt.
Vaja penso jo.

Georgie.

MoNaLiTzA ha dit...

Jo penso com en krusty XDDD