Cercàvem or i vam baixar a la mina.
I la foscor s'il.luminà de sobte
perquè érem tres a contradir la nit.
.
Joan Vinyoli
.
Gràcies, padrina.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
Ai!, les nits... espero que sigui de bona pasta!!!!!
ho és, i molt
ara teniu un altre son per vetllar a part del vostre.
No us sembla que heu nascut de nou ? Quanta alegria!!! Anton
Felicitats!
No existeixen les passes enrere, cada nit té una magia especial, cal retenir aquests moments en la retina, després se't escolen entre els dits.
La més sincera enhorabona, (per les nits d'insomni infantil).
sandra.
Marc per Sant Jordi... quina bonica coincidència!
Quina foto més dolça... com els moments que esteu passant ara, oi? Un petonet
Tens un nadó dalt del món ?
Enhorabona!
És un dels millors regals que pots rebre en aquesta vida
Publica un comentari a l'entrada