La il·lusió per córrer no va lligada al fet de tenir cames.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
S'ha de tenir anima de nen.
No sempre està clar :)
Doncs no, correm sempre més amb el cap que no pas amb les cames...
Salut!!!
I quan les cames es fan feixugues,... les cames del cap ens porten a llocs que amb les cames no podem anar. Anton.
I per que ? tenim sempre aquest afany per córrer , des de petits
Cada dia, quan despertem els nostres fills diem: -Bon dia, corre que avui... i ja tenim el xip ben endins!
carai...
La ment va més ràpid i sempre va més lluny que les cames... però això sí; qui no té memòria ha de tenir cames.
Publica un comentari a l'entrada