.
“M’estimes?”, va preguntar-li al botxí en un infructuós i desesperat intent de commoure’l.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
14 comentaris:
No em timis, li devia contesta, que he d'estr per la feina.Anton
Ahir no podia entrar, no sé el perque.
Molt micro , però dona molt per pensar , quin moment mes llarg.
Bé, per intentar-ho no hi podia perdre res, oi? Però és que seria demanar massa que el botxí li digués que sí.
I si li digués que sí, voldria dir això que deixaria de fer la "seva feina"?
(Feina que, dit de pas, desitjo que estigui en vies d'extinció. Si estigués extingida voldria dir que vivim en un món millor.)
Es que de vegades tens unes coses...
Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...
Mai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!
Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...
Mai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!
Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...
Mai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!
Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...
Mai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!
En escoltar-lo fer aquella pregunta, el botxí deixà l'espasa amb què havia de tallar-li el coll, l'usà per acabar amb la vida d'aquell jutge que, per enveja, havia condemnat a mort el nostre protagonista i tots dos, botxí i gairebé víctima, fugiren per sempre més d'aquell món de mones.
És cap de setmana i volem bon rollo! :-)
Encara cuegen els microrrelats de terror de l'hespèria?
Quin suc, noi!
;-)
i es va estovar??
M'agrada el final d'en Ferran jejeje
Bufa... intent desesperat. Fa pensar i fa cosa! Bon relat :)
Publica un comentari a l'entrada