Les adaptacions cinematogràfiques d'obres literàries fan de vegades que alguns lectors s'abstinguin de llegir l'original, pensant que amb la visió de la pel·lícula ja poden donar per coneguda la novel·la. Gran error. S'han fet diverses versions a la pantalla de Lolita, de Vladimir Nabokov, però la que més recordo (tot i que fa temps que no l'he vist) és la de Stanley Kubrick (1962) amb James Mason com a protagonista. Ara, la lectura del llibre m'ha seduït i m'ha sorprès alhora. En el moment de la seva publicació, el llibre va crear molta polèmica, però avui en dia, 50 anys després, en una societat més susceptible i conscienciada en la defensa dels menors, possiblement encara en crearia més.
L'argument suposo que és conegut per tothom; la història de l'obsessió d'un home madur, Humbert Humbert, per una noieta de dotze anys, per una nimfeta, com ell les anomena. Mentre llegia la novel·la, en part em recordava el conte clàssic de la Caputxeta. En aquest cas, el llop Humbert, que sovint es descriu a si mateix com un monstre, està sovint en mans de la Caputxeta Lolita, i la seva obsessió el fica dins d'una tempesta sense terme mig, entre el plaer infinit i el desassossec.
Deixant de banda l'argument, la narració és exquisida, i a la contraportada de l'edició que he llegit descriu de forma perfecta el llibre com "una enlluernadora combinació de lirisme i d’ironia". Humbert, el protagonista, mostra sovint un despreci per la naturalesa humana, a qui tracta de vegades amb crueltat, o una indiferènca insuperable en el millor dels casos, a excepció de les seve nimfetes, que cerca amb golosia (per exemple, a la mare de la Lolita, amb qui es casa per tal de poder estar aprop de la xiqueta, la defineix com a mediocre, malaguanyada, foca maldestra, pobra criatura cepada i llefiscosa...). Els viatges que realitza per gran part dels Estats Units són l'excusa perfecta per fer un retrat de la seva societat. Mig segrestador, mig segrestat, la seva vida es troba atrapada entre l'infern i el cel, entre la bestialitat i la bellesa, i es comporta de vegades com un home, com un adolescent, com un reu.
Us deixo alguns petits fragments:
"El sol va fer la seva ronda habitual al voltant de la casa i la tarda va madurar en crepuscle."
"La seva autobiografia estava tan mancada d'interès com ho hauria estat la seva autòpsia."
Quan Humbert descriu la sensació en veure a Lolita després d'una separació diu: "i aquella impressió (un interval humà molt estret entre dos batecs de tigre)".
"Boires de tendresa cobrien muntanyes de desig".
"Les regions benignes i solemnes en què em bellugava eren el patrimoni dels poetes, no pas el terreny dels crims."
"La Lolita, barreja d'ingenuïtat i murrieria, d'encant i vulgaritat, d'humor negre i de joia rosada, quan volia es podia convertir en una nena exasperant."
Durant un càmping al bosc: "Sota la flassada que vaig estendre per a la Lo cruixien lleument les flors seques. Venus va passar."
I el fantàstic fragment final: "Penso en els bisons i els àngels, en el secret dels pigments perdurables, en els sonets profètics, en el refugi de l'art. I aquesta és l'única immortalitat que tu i jo podem compartir, Lolota meva."
10 comentaris:
La pel·lícula amb en James Mason i la Sue Lyon veia a l'edat de 14.
Es prohibia per a la gent menys 16 anys. La germana més vella de la meva amiga ens comprava els entrades. Se n'anava a un espectacle anterior i ens donava els tiquets en venir fora del teatre:-) També he llegit el llibre. He vist aquesta versió de pel·lícula moltes vegades a la televisió. Ho sento per la mare!!:-)) I la Lolita era simplement estúpida. Però la pel·lícula descriu brillantment la sensació del llibre. Bon diumenge!
Una llibre ple de sensualitat..
Em recorda la Mort a Venècia de Mann, on el protagonista aboca tot el seu jo en l'objecte del seu desig i del seu amor. L'objecte en sí, té poca importància al cap i a la fi :)
Potser si que aixecaria polseguera, o potser no. Ara a les séries d'adolescents hi ha un munt d'aquestes històries, on professors s'enamoren d'adolescents... i ningú diu res.
Reconec que sóc dels primers lectors que descrius, encara que sóc conscient que em perdo molt si no llegeixo la novel·la. El problema és que m'agradaria llegir abans el llibre de veure la pel·lícula, però la curiositat pot més que la rapidesa meva en llegir.
A mi també em va sorprendre aquesta novel·la... m'esperava una història sòrdida, però no podia imaginar la bellesa i la subtilesa de la seva escriptura... simplement genial. Ara m'han agafat ganes de rellegir-la!
També recordo que cap al final de la novel·la els protagonista s'adona del mal que li ha fet a la Lolita (se n'adona veient-la jugar al tennis), que ella tampoc mai es recupera de l'experiència.
No l'he llegit...
Ja tic USD demanat :)
He vist la pel·lícula però tinc ganes de llegir el llibre! ;)
La vaig llegir per primera vegada quan jo tenia uns 16-18 anys, en la versió italiana, de la biblioteca de l'Institut Italià. La tenien en reserva, junt amb llibres que no semblava adequats tenir en les prestatgeries per a tothom (alguns per motius polítics; érem a l'època franquista). Anys més tard vaig llegir-ne la versió original anglesa. La recordo com una obra magistral.
Quan sento parlar d'aquesta novel·la com d'una història en què un home madur sedueix una noieta, penso que jo vaig tenir la percepció contrària. Recordo la història com si fos Lolita qui realment sedueix el marit de la seva mare i li fa fer el que vol. Hauré de fullejar-la i rellegir-ne alguns fragments de nou.
Només n'he vist la versió cinematogràfica de Kubrick, molt bona, però no permet captar els matisos de la novel·la.
Si, és un llibre molt bo, m'encanta, un dels unics que he llegit 3o 4 cops. Alemnys en anglès el llenguatge es increible, molt molt ben narrat - espero que la versio traduida també sigui tan bona.
La Lectora té raó. També veig l'home com a víctima de la Lolita, es fa ridícul.
Un llibre tan excel·lent, m'agrada en Nabokov.
Publica un comentari a l'entrada