Tèbia tarda de joguina amara el meu passat,
i torna avui dolça,
feta rostre i dits i sang,
i riu el xiquet que duc dintre,
i torna l'esperança pel demà.
.
Poesia inspirada per la il·lustració de Zuzanna Celej.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
i que no deixi de somriure mai aquets xiquet que portes dins!
vull tardes de joguina i de fireta..
Uhmm... ja comencem a pensar en la carta als Reis?
Hauràs d'esperar una mica per l'Escalextric jove! Hi hi hi...
M'encanta el títol. Fins i tot podria escaure a una pel·lícula.
com el P-CFA, m'encanta el títol.... i el text, i el dibuix, i tot té un munt de caliu, molt maco :)
Tots duem un xiquet dintre.
Publica un comentari a l'entrada