Els meus llibres a Torredembarra, per triplicat.

Aquest dijous 26 de novembre, dia que passarà dignament a la nostra història, els meus llibres van ser presents per triplicat a Torredembarra, on m'hi havia convidat el Club de Lectura de la Biblioteca. M'explico.

Arribo quan comença a fer-se fosc i aparco només entrar, aprop de l'església. Segons el plànol que vaig imprimir del Google maps, estic a l'altra punta de la vila, però ho faig amb tota la intenció, i aprofito per acostar-m'hi lentament, badant, trepitjant els carrers. Fotografio el campanar, portes obertes que trobo, i la llum groga que il·lumina la part vella m'acompanya càlida. Els carrers encara són plens de gent i busco un lloc discret on practicar el bookcrossing. A l'entrada d'una botiga, dins d'un cotxet de joguina, allibero un exemplar de Postres de músic.

Puntual arribo a Ona La Torre on m'espera somrient Sònia Ferrer per fer-me una distesa entrevista, juntament amb el trapezista que m'acompanya en tots els vertiginosos actes literaris.

Mitja abans del previst arribo a la bilioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra. Mentre em passejo (casualitats de la vida) em trobo amb un antic company de residència dels temps d'estudiant, cap allà als anys 70-80, que amb gran mèrit per la seva part em reconeix.

A les 19.00 comença la reunió del Club de Lectura. Com sempre, xalo molt, escoltant les sensacions que han provocat els contes de El vertigen del trapezista, que sovint són repetides, i els descobreixo alguns secrets i anècdotes del llibre. Em plau comprovar que la tendresa i l'amor pel meu poble també han arribat a Torredembarra. Com és habitual, diverses persones coincideixen en opinar que el millor conte és el primer, el més llarg, el de Monedes, i que hauria d'haver estat... una novel·la!

Acabem parlant del meu nou llibre, Una sortida digna, en signo uns quants exemplars, i ens acomiadem fins la propera.

Gràcies per tot.