17 de novembre 2009

USD a l'aparador de la llibreria Adserà



A finals dels setanta i principis dels 80 vaig estar estudiant 7 anys a Tarragona. Durant aquest temps, una de les distraccions principals era passejar Rambla Nova amunt i avall, fins al balcó del Mediterrani, amb aturada segura a les llibreries. Per això em fa tanta il·lusió veure Una sortida digna a l'aparador de la llibreria Adserà.


Sempre dic que intento viure del "cuento" i, econòmicament, encara no ho he aconseguit. Però per a aquell adolescent que badava davant el mostrari de llibres, que invertia els seus estalvis en llibres de Pedrolo, Rodoreda, etc, és tot un somni veure el seu llibre a l'aparador.

7 comentaris:

òscar ha dit...

Un somni pel que, estic segur, has estat i estàs treballant molt.

sanset i utnoa ha dit...

Quan "ramblejo" per Tarragona també tinc aquest costum. Ara bé, acabes concloent que la lectura és el més car de tots els vicis!

*Sànset*

SM ha dit...

Tens tota la raó. Després de tants anys de veure llibres als aparadors i les taules de les llibreries, no hi ha millor recopensa per a un escriptor que un dia poder-hi trobar el seu.

Toni ha dit...

Què bonic deu ser, i quin moment més especial! Quina enveja!

Per cert, ara que nombres Rodoreda, fa uns dos anys vaig llegir per primera vegada La Plaça del Diamant i quin llibre! Genial!

Striper ha dit...

Un somni fet realitat.

Manel ha dit...

Observant el teu aparador, somric en el record al veure reflectida la meva cara davant els aparadors de les llibreries de barri.
Fa anys, moltes pluges passades, quan no existien les grans superfícies comercials i el gran magatzem anglès no disposava de la secció de llibreria, passejava la meva trista figura, seguint els meus passos cecs, pels carrers de Barcelona. AL descobrir una llibreria, treia la meva llibreteta de notes i anotava títols i autors que despertaven la meva curiositat.
Així és com vaig començar a llegir, a descobrir autors i com aquests autors en les seves pàgines em van descobrir altres autors.
En certa ocasió, una tarda perduda d'un llunyà estiu, parlant amb un escriptor, se'm va ocórrer anotar en aquest llibreteta una frase que en aquest moment va pronunciar el autodidacta escriptor.
Riem un munt. Riem al seguir anotant en aquesta llibreteta les seves opinions d'aquest o aquell autor anotat. AL citar la novel•la Tino Costa, l’amic escriptor, va mantenir una eloqüència serena i assenyada sobre l'autor d'aquesta novel•la, Sebastian Juan Arbó.

Tants records. Record......

Vaig somriure amb aquesta la teva entrada.

Ma-Poc ha dit...

Felicitats! Quin goig!