Infinites són les cançons inoblidables de Joaquin Sabina. Aquesta és la que escoltava en el moment concret que vaig explicar en aquest post.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
Encara que li reconec bones lletres, el Sabina és un tipus que em costa d'empassar. La imatge de xuleta madrileny em molesta una mica, tot i que em fa gràcia el seu llenguatge rebel.
Sabina tot un poeta i discrepo de que sigui un xuleta, crec que es un poetas humil.
A mi les lletres del Sabina sempre em sorprenen. M´agrada. El trobo un "canalla" adorable. Hi ha una cançó seva, és el meu hit personal "ruido". Quant de soroll a les nostres vides eh?
Sabina és molt gran, i les lletres de les seues poesies cantades ho demostren...
"De sobra sabes
Que eres la primera
Que no miento si juro que daría
Por ti la vida entera, por ti la vida entera.
Y sin embargo un rato cada día
Ya ves
Te engañaría con cualquiera
Te cambiaría por cualquiera."
Salut!
Publica un comentari a l'entrada