el final d'una memòria
Fa 2 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
Suposo que en el fons és trist, però m'has fet riure molt!
Ell estava exultant! Una caricatura de molta gent...
i és que quan ens obsessionem amb una cosa... però també val a dir que tot esforç té la seva recompensa. Un petó!!
a vegades si que no ens adonem que tenim al voltant de tant mirar suposades estrelles llunyanes... aix
M'encanten els microcontes...
Una de freda i una de calenta. Queda clar que no tot es por tenir en aquest món.
Bo!!!
Bon microconte he gaudit amb un somriure.
Microconte precís on no hi manca res.
Un plaer com sempre, passar a veure't, tot i que fa massa que no anava pels blogs que m'estimo i segur que m'he perdut moltes coses.
Una abraçada enorme, Jesús!
:D
així és, tot plegat perque acaba de descobrir una pedra circular. Aixñi som els humans. Mentrestant havia oblidat el nom de la persona suposadament estimada.
A mi tb m'has arrencat un somriure i no sé ben bé perquè,...exultant de veure les estrelles,.... potser s'hi va quedar massa estona
L'he llegit unes quantes vegades, i encara el llegiria unes quantes vegades més. Com omple els sentits i el pensament! Molt bo, un cop més.
Publica un comentari a l'entrada