27 de novembre 2009

Microconte de l'astre inútil

Està exultant davant del descobriment del nou astre i riu sense treure l’ull del telescopi. Les nits en vetlla obtindran per fi un premi. El batejaria amb el nom del seu amor, però ja no el recorda. Massa hores mirant estrelles. Estava exultant.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Suposo que en el fons és trist, però m'has fet riure molt!
Ell estava exultant! Una caricatura de molta gent...

Wayfarer ha dit...

i és que quan ens obsessionem amb una cosa... però també val a dir que tot esforç té la seva recompensa. Un petó!!

Goculta ha dit...

a vegades si que no ens adonem que tenim al voltant de tant mirar suposades estrelles llunyanes... aix

Toni ha dit...

M'encanten els microcontes...

- assumpta - ha dit...

Una de freda i una de calenta. Queda clar que no tot es por tenir en aquest món.
Bo!!!

Striper ha dit...

Bon microconte he gaudit amb un somriure.

Anònim ha dit...

Microconte precís on no hi manca res.
Un plaer com sempre, passar a veure't, tot i que fa massa que no anava pels blogs que m'estimo i segur que m'he perdut moltes coses.

Una abraçada enorme, Jesús!

:D

F.Puigcarbó ha dit...

així és, tot plegat perque acaba de descobrir una pedra circular. Aixñi som els humans. Mentrestant havia oblidat el nom de la persona suposadament estimada.

rits ha dit...

A mi tb m'has arrencat un somriure i no sé ben bé perquè,...exultant de veure les estrelles,.... potser s'hi va quedar massa estona

Elisenda ha dit...

L'he llegit unes quantes vegades, i encara el llegiria unes quantes vegades més. Com omple els sentits i el pensament! Molt bo, un cop més.