Madame Bovary, de Gustave Flaubert, és un gran clàssic del segle XIX que al seu temps va generar bastant escàndol. Aquesta meravellosa novel·la ens parla dels perills de l'amor o, més ben dit, dels perills de la manca d'amor. En una societat on la passió mútua no era un dels ingredients que es tenia en compte a l'hora de pactar matrimonis, així com tampoc les emocions de les dones, Emma, la nostra heroïna o antiheroïna, es veu empresonada en un matrimoni amb el metge Carlos Bovary, que defraudarà les seves perspectives gairebé des de l'inici. Criada al camp, Emma somia amb els luxes de la gran ciutat, amb vestits, grans canelobres, passions, balls...: "es va comprar un plànol de París i, al seu damunt, amb la punta del dit, feia correries pels carrers de la capital". Tot el contrari que li oferirà el seu marit, un metge sense gaire talent, de caràcter pusil·lànime, amant de la pau del camp. Emma, amb certs remordiments al principi, però desesperadament al final, busca la passió que li manca a la seva vida, i es veurà immersa en una espiral de mentides i autodestrucció que el seu marit no descobrirà fins al final (tot un clàssic). El seu primer amant, un prestamista usurer i ambiciós, la societat en general, s'aprofiten de la seva desesperació i l'obliguen a fugir.
Els lectors assitim impotents a la seva caiguda i tots dos, Carlos i Emma, víctimes de tot plegat, ens faran pena a parts iguals.
Algunes frases que m'han captivat especialment:
"Res més bell al món que la seva cabellera negra i la pell blanca destacant sobre aquell color porpra quan, amb una resta de pudor, Emma creuava els braços despullats amagant-se el rostre entre les mans."
"Quan Emma s'asseia damunt dels seus genolls, una cama penjava a l'aire, i el diminut calçat, sense taló, se subjectava només al dit gros del seu peu nu."
"El seu alè, llançat amb força, feu tremolar la flama dels ciris contra la paret."
"La cera dels ciris queia en gruixudes llàgrimes sobre la roba del llit."
19 comentaris:
Hola,
no som lectora assidua d'aquest blog, però avui valia la pena deixar un comentari.
En certa manera la història és un poc trista, o almenys això me pareix a jo.
La història de sempre que passa a diferents llocs i a diferents èpoques.
Salut!
Que n'és de bo Flaubert! Tot passa com si no passés. Fa i desfà com si tal cosa... i, en canvi, tot són els grans temes de la humanitat.
Sempre penso que la vida és més com un conte de Flaubert que com una aventura de... Stendhal per exemple.
l'hauré de rellegir, ara, em penso, ja l'he oblidat :)
Hola! M'ha encantat el teu apunt crític! Gràcies!
Una abraçada
un clàssic pendent.
Les cites fan que sigui molt interessant!
Us puc recomanar un llibret que he llegit aquest mes del Senyor Flauvert, “Tres Contes”, publicat per Labutxaca, un recull amb els relats:
- Un cor Senzill
- La llegenda de Sant Julià l’Hospitalari
- Herodies
Una novel.la excel·lent! i una agra, tendra i amarga tot alhora ,mirada incisiva envers els plecs de l'ànima d'una dona del seu temps.
M'has fet venir ganes de rellegir-lo.
Crec que més que una novel·la sobre els perills de l'amor o de la manca d'amor, "Madame Bovary" és la història d'una frustració (en aquest cas femenina) en el marc angoixant i castrant de la societat del segle XIX. Com tu dius, Emma es veu defraudada en les seves esperances de veure món, de gaudir de la vida, de fruir. En una paraula, de viure.
L'adulteri és secundari, perquè, d'altra banda, en realitat ella tampoc no espera un amor apassionat del seu marit. Ja sap que no quan s'hi casa. No existeix l'amor. Era el normal, d'altra banda. Els matrimonis per amor són relativament recents.
La closa societat de l'època no va veure (com sol passar) més enllà dels seus nassos, de manera que l'escàndol de l'adulteri va acabar essent el més rellevant de l'obra mestra de Flaubert.
Però, lògicament, "Madame Bovary" és molt més que això, com també ho fou "La Regenta". La lluita humana, sobretot de la dona, per canviar la seva mediocre i tancada situació social.
Un gran clàssic de la literatura universal que mai no ha d'allunyar-se de nosaltres en la lleixa dels nostres llibres favorits.
Una història colpidora, però personalment em va agradar (i marcar) més Cumbres Borrascosas, d'Emily Brönte.
Fa molts anys que el vaig llegir i em va agradar molt.
Pot ser interessant la seva relectura.
M'ha agradat molt la ressenya, Jesús!
Aquesta novel.la és una de les meues preferides. L'Emma és una incompresa dins el seu món burgès i convencional. L'he llegit i rellegit...i sempre m'agrada. Bona ressenya!
Durant una època el tema de l'adulteri femení va estar molt de moda, perquè, sembla, es va obrir una mica l'aixeta de la censura sobre aquesta mena de temes, de tot el que es va escriure n'han quedat els grans clàssics, Karenina, la Regenta, el Primo Basilio, la Bovary... És una molt bona novel·la, amb impagables descripcions, però si he de triar em quedo amb la Regenta, em sembla immensa, llàstima que aquí no som tan promocionadors de les nostres coses -en aquest cas de la literatura hispànica- com els francesos.
Crec que "Cims borrascosos", que a mi m'agrada molt, no es pot comparar literàriament amb "Madame Bovary". Emma Bovary és un personatge universal, extrapolable a altres cultures i a altres moments històrics. Això és una de les qüestions que acaba fent d'una bona obra literària, una obra mestra. La seva dimensió universal.
Que no vol dir que l'obra de Brönte no sigui una gran novel·la, però no assoleix aquest nivell. El que passa és que, si els francesos dieu que se saben promocionar, em sembla que els britànics encara més.
Jo el vaig trobar un llibre meravellós.
Fins aviat
De Flaubert no us perdeu les cartes a la seva amant Louise Colet i l'immens -pel meu gust- Bouvard i Pécuchet. Madame Bovary és la història de l'eterna insatisfacció però pel meu gust es fa pesat de llegir per aquesta obsessió de Flaubert per la paraula i la descripció exacte.
Un llibre que crec que tothom hauria de llegir. Insuperable! I de vegades molt actual encara que han passat molts anys des que va escriure-la.
No és l'obsessió de Flaubert. La paraula exacta, la descripció minuciosa, és la pertinença a una estètica. I és magnífica.
Hola Anna, ara he llegit el teu comentari i no puc més que afegir-me al tot el que has dit. Em sembla que la Bovary és una dona ofegada en el seu temps i l´única manera que troba per fugir és tindre el seu propi món, un món més enllà de tot i de tots. Fugir i cridar al món que ella no vol estar tancada en una societat tan asfixiant. Com tu dius lluita per trobar una sortida. Em sembla una dona valenta i forta i gairebé una mica romàntica quan pren la decisió del suicidi.
Publica un comentari a l'entrada