Durant la preparació del recull de relats Una sortida digna em vaig dedicar a escriure contes on apareixia sempre un mort. Un cop enllestit el recull, sense adonar-me'n continuava matant personatges dels emsu contes. Es veu que quan li trobes el gust a matar, no pots aturar-te. D'aquesta manera, fa unes setmanes, vaig situar un personatge en una situació límit, en ple esforç vital, i la primera intenció fou acabar amb un final dramàtic la història. Però vaig pensar que ja n'hi havia prou, i al darrer moment vaig decidir salvar-li la vida.
Snow Time Like the Present for WordPress.com
Fa 3 hores
16 comentaris:
Has fet molt bé.
De segur que mereixia viure.
Doncs felicitats, realment has fet una bona obra!
De fet dues, una salvar la vida i l'altre el conte. :-D
Encara que això de matar gent no se't dóna gens malament, fa poc m'he acabat de llegir el Sortida Digna que em vas dedicar i encara que m'han agradat molt tots els contes en vull destacar dos. El del taxidermista és molt bo i el del funcionari de l'ajuntament té un final insuperable. :-))
Ben fet!
Un punt de magnanimitat de tant en tant sempre és bo.
Literariamet tens tota la raó!!
Doncs, Unamuno va fer el mateix en "Niebla" i al remat es va barallar amb el seu personatge. Ja voràs, Jesús, que eixe personatge et farà la vida impossible, que es fan grans i no hi ha manera de controlar-los. Millor l'hagueres matat, home. Després ja buscarien una coartada.
Doncs a veure si inclous aquest conte en el teu nou llibre.
:-)
Ara m'has fet com a por, matador :)
Doncs per variar.. millor impossible!
Nou viratge per escriure contes oi??
Felicitats per el que viu i per el conte!
Et mereixes una medalla!
Si fos així de fàcil a la vida real, Jesús...
Un gest que t'ennobleix. Encara més.
Oh! Jesús! Has salvat la meva vida també! Darrerament escric molt poc, però també tinc aquesta obsessió malaltissa per matar personatges; de fet, és una de les coses que em fa llevar les ganes d'escriure més sovint. Ara que veig que hi ha més assassins solts -i del teu nivell!- sembla que no em veig tan dolent i perillós, o potser sí, però trobo que ara em preocupa una mica menys, deu ser allò del "mal de muchos, consuelo de tontos" :P.
En fi, gràcies pels teus relats ;).
Doncs ni que sigui d'aquesta manera simbòlica... Me n'alegro molt!! ;-))
jajaja Ja està bé de morts :)
comentari que em faig a mi mateix, deu anus després. Li vaig salvar la vida, és cert, però encara el tinc amagat. El conte es manté inèdit, reservat per a una idea de recull de contes amb un fil conductor determinat
Publica un comentari a l'entrada