el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Captar somriures amb una càmera de llauna és impossible, és cert, però jo només invento il·lusions, i de somriures, procuro fabricar-ne tots els dies, malgrat tot. 
4 comentaris:
Aquesta foto és maquíssima! m´encanta perquè els dos protagonistes es porten moooolts anys de diferència però posen la mateixa cara d´il.lusió! :-)))
la il.lusió no té edat ni fronteres!
El somriure és llum que il.lumina la cara, el somriure ens fa més bells i més bons!
Una imatge divertida que encomana el somriure :)
Sense il.lusions la vida es fa més difícil!
Publica un comentari a l'entrada