Aquest mes, al Club de Lectura de Tortosa, hem comentat La nit de l'oracle, de Paul Auster. O més ben dit, enlloc de novel·la, novel·les, perquè l'autor fa d'aquest llibre un precís mecanisme en què aconsegueix endinsar-nos, com en unes nines russes, en una novel·la que es troba dins d'una novel·la que es troba dins d'una novel·la. Sembla complicat, però no n'és, i la seva lectura resulta fluïda.
El protagonista, Sidney Orr, és un escriptor que surt d'una greu malaltia i que, gràcies a una seductora llibreta blava portuguesa que compra en una papereria, recupera el seu ofici d'escriptor i inicia una nova novel·la. En aquesta segona novel·la, Nick Bowen és un editor que decideix fugir de la seva vida actual, però abans li cau a les mans el manuscrit d'una tercera novel·la, La nit de l'oracle.
Val a dir que la reunió del Club de Lectura ha estat molt animada, i que el llibre no ha deixat indiferent ningú. L'atzar és un element important en aquesta novel·la original, plena de moments especials, onírics, impactants, que en molts casos no s'acaben de desxifrar del tot, com a la vida.
3 comentaris:
Segur que ha de ser molt interessant, les proves que ens posa cada dia la vida, fa que reaccionem d'una manera inesperada, que mai haguéssim imaginat.
un petó maco, que passis bon dia
Sembla interesant, prenc nota.
aquest va se rl'ultim llibre que vaig llegiar d'Auster i em va agradar però em costa tornar-hi
Publica un comentari a l'entrada