Tossut de mena

"Ja fa tres dies i cinc hores, però ell no es dóna per al·ludit; és massa tossut per admetre que estava equivocat. “Però si no tinc res, no cal que aviseu al metge, que em passarà de seguida”, deia minuts abans del traspàs. Es veu que això que a tothom ens arriba l’hora, no ho veu gens clar. Per fer-lo canviar d’idea no han servit ni el diagnòstic del metge (que el coneix de fa anys i ja el dóna per impossible), ni el certificat del jutjat, ni l’espillet que es posa davant del nas per veure si s’embafa."

.

Fragment del conte "Tossut de mena", un dels que més m'agrada llegir darrerament en públic, perquè penso que és una bona mostra de la barreja d'humor i tendresa amb què he intentat tractar la mort a Una sortida digna.