A petites engrunes em mostro. No em fa por el que veig, sinó que em mirin. El pànic només m'assetja quan penso que el forat pot ser un parany definitiu.
.
Escrit a proposta de la Laura T. Marcel.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
Molt bo, la por escènica paralitza.
Cuidado, por traz do buraco, Jesus, pode estar esperando um Judas...
Encara que ens protegim darrere d'alguna cosa, pels forats i les esquerdes ens pot vèncer l'enemic, tot i que sigui la pròpia por.
Gràcies per la teva participació.
Un forat té dues cares
Publica un comentari a l'entrada