13 de març 2011

El músic del Bulevard Rossini

Un narrador sense vocació d'omnisciència ens explica tot allò que sap de la història de Tadeusz, un violinista polonès a la recerca d'un somni. Però els somnis i les realitats de vegades (o massa sovint fsin i tot) no coincideixen, o es tornen caricatures doloroses. Tadeusz es veu atrapat en mans d'un destí que el porta per camins adversos, tot i que cal dir que ell, alguns cops, no pren les decisions més correctes, sobretot en assumptes d'amor. De família humil, rep el mecenatge generós de Jan Domanski, que li farà de mestre en l'art de la música i el portarà a fer el primer concert en un teatre. El primer, i l'últim, però això encara només ho sap el narrador i nosaltres. El seu amor per la música i l'ambició de tocar en grans orquestres el farà caure en mans de la màfia, que amb enganys i falses promeses el portarà fins una petita vila d'Espanya on haurà de tocar al carrer per poder pagar els deutes. Altres tindran menys sort, i hauran de prostituir-se o robar. Ell té la música i una vana esperança que es va desfent a poc a poc, i cau com gotes de pluja que amaren els moments decisius del llibre. El músic del Bulevard Rossini és un llibre ple de desenganys, amb regust de vodka, amb personatges derrotats en les seves aspiracions. No és estrany que de vegades, el músic de carrer, obligat a tocar cançons alegres que fan gratar les butxaques dels transeünts, emeti notes tristes amb el seu violí, per pura necessitat.
Amb aquesta novel·la, Vicent Usó fou finalista del Premi Sant Jordi 2008.

Cap comentari: