28 de març 2011

Primer pas cap a la independència

Primer pas, tot i que tendre, cap a la independència. El nostre xiquet que aviat farà dos anys, mentre pujava les escales del tobogan, ens ha fet gestos inequívocs que ens allunyessim, que ho volia fer tot sol. Se'ns fa gran la criatura. Que n'aprengui el país.

13 comentaris:

El porquet ha dit...

Doncs potser sí que el planter és el futur!

Carme ha dit...

Gestos inequívocs!

Aquesta és la clau. El teu xiquet ho sap millor que nosaltres. Nosaltres com a país, si fem algun gest de tant ne tant acostuma a ser equívoc i confós i sovint contradictori.

Vindrem a prendre apunts.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

L'independència és el natural en la vida física i en la vida mental, la dependència no... el vostre xiquet va bé i a bona hora!

Assumpta ha dit...

Caram, què valent!! :-))

A veure si n'aprenem ;-)

SM ha dit...

I les coses no faran més que empitjorar a partir d'ara! La independència és bonica, però els pares patim...

Ricard Closa ha dit...

El vostre xiquet for president !!!

tirantlobloc ha dit...

Com s'ha de fer! La independència es pren, no es demana!

Sort que el jovent ho veu clar! ;-)

Jordi Casanovas ha dit...

No pot ser que sempre m'ho miri pel costat polític. Les paraules no haurien de tenir amo. Felicitats pel xic.

Pakiba ha dit...

El vostre xiquet arribará llum, ja sap el que vol !!!!

Isabel H.T. ha dit...

Ese niño tiene todo lo que necesia para batir sus alas: mucho amor,protección y los mejores principios.
Nunca será un depredador social,ni intelectual.
Será LIBRE!

Cèlia ha dit...

Haurem de dir que també ho volem fer tot sols... ja comencem a fer-nos grans!

Rafel ha dit...

Bona metàfora.
D'això.... on és el tobogan?

Anònim ha dit...

Fa anys que pugem els graons, però quan menys ens ho esperem... LA BAIXADA!

Salut i tobogan!

Jaume