07 de març 2011

Nanoconte de la penúltima punyalada

- A la penúltima punyalada em vaig adonar del meu error.
- A la penúltima?
El seu somriure cínic glaça el jurat i el condemna a mort.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Després d'haver-nos fet riure al matí, ara ... ens véns amb això?

;) genial, com sempre!

Somriure cínic!

Eva ha dit...

Que bo!

Joan Guasch ha dit...

Collons, que bó que ets!

Filadora ha dit...

Boníssim!