Tibau, l'escriptora de contes

Entre altres coses, els nous mitjans i les xarxes socials serveixen per posar en contacte amb gent d'arreu del món (tot i que sovint posen en perill la comunicació amb qui tens al costat). De vegades, et trobes amb sorpreses agradables. Per exemple, fa unes setmanes es va posar en contacte amb mi, motivada pel nostre cognom comú, Isabel Hernández Tibau. Ella és d'Uruguay, i també té la dèria d'escriure relats. Abans de posar-se en contacte amb mi, va fer l'esforç de traduir alguns dels meus relats al castellà, i ara me n'ha enviat de seus que recull al llibre Gorriones de la plaza, contes plens de tendresa i sensibilitat a la recerca d'editorial, escrits amb aquest castellà americà, màgic i dolç. Possiblement no som parents de sang, però sí de passió pels contes. Us deixo amb un petit fragment:

.
Cuando yo era una niña de unos nueve o diez años, había en el pueblo donde me crié un personaje singular y entrañable.
Don Juan era su nombre y era un avestruz; un enorme y precioso avestruz.
-ÑANDÚ, nos dijo la maestra; avestruz es el de Africa!...- Pero para todos seguía siendo un avestruz, sobre todo para los niños que éramos sus amigos.
Don Juan apareció en el pueblo una mañana de primavera y nadie supo de dónde había salido ni quien le había puesto ese nombre. Lo cierto fue que se quedó y se fue haciendo familiar verlo deambular por todos lados. Solía caminar lento, moviendo su cabeza como un periscopio, observando todo con la curiosidad de un niño.