No és la llum que em llepa la pell qui em fa sentir nua, sinó els ulls que no esperava. Atrapada ara em veig de l'instant robat; nua per sempre, nua i freda.
.Paraules inspirades en una foto de Francesc Vera.
MOLT MÉS QUE UN EMBOLIC DOMÈSTIC
Fa 3 hores
3 comentaris:
M'has recordat el vers de Juan Ramón, oh, pasión de mi vida, poesía, desnuda para siempre!
Quina imatge tan trista i tan bella alhora!
Quin goig trobar tan belles paraules adherides a una imatge meua. Gràcies, Jesús.
Publica un comentari a l'entrada