18 d'abril. Amenaça de febre; paracetamol preventiu a l'estómac i a la butxaca. Cotxe i cap a Reus. Aparco lluny expressament, entre Pastoreta i Misericòrdia. Passejo, bado, allibero uns quants llibres, menjo un parellet de croissants de xocolate.
Aturada a un bar proper a la plaça Prim per saludar un vell amic d'infantesa a Cornudella; tallat descafeïnat, però ple de records.
A l'Abacus, bon parament dels meus llibres esperant que els signi, de 18.30 a 19.30. En tinc un d'encomanat molt especial. Vénen a saludar-me la Coia i el Xulio, exitosos novel·listes i amics, em regalen suport moral i somriures.
A les 8 del vespre faig cap al Centre de Lectura. M'hi perdo. Però em trobo, em troben. L'Ignasi Revés parla del llibre, dels meus contes que, segons ell, encertadament, creu que em defineixen. I a més en parla amb una e de Lleida molt propera al meu Priorat.
La Coia Valls llegeix un dels contes, el que més li agrada, Ploure. Jo en llegeixo uns quants més, breus per això, cada cop més breus. I Jesús Fusté ens regala un fragment de Nit de sant Llorenç a capela.
Som pocs, però hi ha molta sensibilitat, es nota. La presentació es torna una petita tertúlia.
Després, sopar, complicitats i projectes que naixen.
En sortir del restaurant, espectacular lluna plena. Jo també em sento ple, i lluminós. Passem per la casa on va nèixer la Coia; als baixos, hi ha una confiteria.
2 comentaris:
Enhorabona Jesús per tan bona diada.
Salutacions.
Gràcies per venir al meu poble, per deixar-me llegir un dels teus contes, per la conversa durant el sopar i les complicitats.
M'agrada com acabes els contes i les cròniques...
Bon Sant Jordi, amic!
Coia
Publica un comentari a l'entrada