Aquest apunt està reservat exclusivament per als participants al 220è joc literari, i només ells i elles podran fer-hi comentaris, amb el nick que hagin escollit, simulant un xat entre jubilats/ades.
Més informació sobre el funcionament del joc, a l'apunt immediatament anterior, amb títol 220è joc literari (xat A).
Afegiu-vos-hi!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
36 comentaris:
Nicanor85: Ara no recordo si havíem quedat a quarts de deu o a quarts d'onze? Què hi ha algú?
Lina del 16 : Aiisss hola Nicanor ....és que no sento bé...dura d'orella una mica..rei...ja se sap l'edat no perdona ....però ara no tinc temps de xerrar ...m'esperen a casa la filla gran , el nen s'ha empiocat i no el poden dur a l'escola....és dura la vida de les iaies..nen...adéu adéu potser tornaré al vespre....i a sobre el mal de genolls...massa humitat
Sergi 85: perdoneu que hagi arribat tard...és que he anat a cobrar la pensió...cada cop és més minsa, tú!!! Avui m'he llevat amb un mal de cames, deu ser l'artrosi. Per cert, quan és l'excursió a Penyíscola, que algú se'n recorda? És que cada dia tinc la memòria pitjor...
Nicanor85: Ai! Lina, no me'n parlis del mal d'ossos... jo al vespre no hi podré ser que aquí a la residència tanquen l'internet quan es fa fosc... ja et torna a tocar fer de cangur?... si que és dura, si; la vida de les àvies... l'excursió a Penyíscola no va ser el mes passat, Sergi?... a no que el mes passat vam anar a... a on vam anar el mes passat? "Ditxosa" memòria!!
Roser79: Nicanor, Cristòfor, sembleu una colla de iaios. Aquest invent no està per a parlar de mals ni de dolors. Jo el que vull és que algú m'expliqui com es fan aquestes carones tan bufones que posa la meva neta en els seus mails (Lina preguntali al teu net si hi ets a temps de llegir-me) i de passada si algú sap algun remei per al lumbagu també ho pot dir, és clar, però consti que no és per a mi!
Nicanor85: Tu rai, Roser que encara ets jove... 79 anys, qui els tingués!!... quan passis dels 80 com jo, ja m'ho explicaràs... ah!, i d'aquestes carones bufones no en sé res però contra el "lumbagu" no hi ha res millor que una cataplasma de maria lluïsa amb farigola boscana... ho has de provar, és ma de sant!!
Roser79: Gracies Nicanor per això del lumbagu, ara li truco a ma germana per dir-li tot i que mala època ara per la marialluïsa. Me'n vaig al casal que avui hi ha timba. Ben mirat haurien de fer xats d'aquestos per jugar a cartes, ves que no n'hi hagi i nosaltres no ho sapiguem
IaioGuapo.
Hola, nois i noies, ja veig que sou tots de la meva quinta. Ara tot just arribo de la parada de l'autobús, de recollir la meva néta de l'escola. Això de ser avi i cangur és un atabalament "tremendo"...
Vaig pel dinar, que tenim l'escudella al foc...
Casimiro78:
He vist que hi ha algú de la meva quinta!?
Bé, ara no ens barallarem per 78 anys en lloc de 79 oi, Roser79?
Aquí, a la meva terra, ha plogut tota la matinada, i com que fa tant qwe dormo sol (abans d'enviudar i tot), doncs no hi ha massa opcions de tapar-se de nou si la vànova es desplaçc...
He de sortir, compraré moniatos per enfornar-los. Si el preu no és massa desorbitat... que ja han dit una veritat com un temple: la pensió minva... I, encara que el sucre em respecti l'edat, aqugsts 'eurus' no respecten ni canes ni calvície!
Bon dia a tots/es, que les cares tampoc les sé fer jo... però els punts suspensius sí!
Besàvia93: Deixa, nen, que ja ho he entès, maco, ja ho he entès.
Hola. En Marc m'ha explicat com va això prò no m'hi podré estar massa estona que se'm carrega l'esquena i he d'anar a netejar els pèsols. És que la meva jove els compra congelats, prò jo li dic que ja els hi netejaré, que no tinc pas res més què fer.
Besàvia93: Ara no sé si ho he fet bé.
Sergi 85: Tranquila besàvia 93, que la meva neta gran, que va fer 14 anys el mes passat, m'ho va explicar ahir passat però ja no me'n recordo...un dia perdré el cap i no ho sabé, ai fillets...i quina memòria que tinc! Per cert, ja us heu apuntat als cursos de la UNED Senior? SEmbla com si tornéssim a ser joves, rodejats de llibres...quins temps aquells, quins temps...qui tornés a tenir 18 anys...
Marietadel'ullviu70:
Ostres, se m'ha oblidat el pasdelbord per entrar al meu imei i ara no sé si avui a la tarda tenim jornada de petanca! Algú em pot donar informació?
Hola a tothom. Sóc la Maria Victòria, de fet ens coneixem, però vosaltres no ho sabeu. Ara no fa pas gairte em va donar per fer-me passar per jove, coses de vella, ja ho podeu ben dir. I vaig aprendre tot això dels blogs. Però no he xatejat mai i ara estic nerviosa i tot! Que s'ha de dir en un xat... home parlar de mals i d'artrosis! Quina llàstima de xat! Més val que ens expliquem alguna cosa divertida. Algú sap un acudit?
Jo tornaré també al vespre. Però ja us he anat llegint a tots i totes i m'heu semblat molt simpàtics, la veritat. Mira, Nicanor, què importa si són quants d e 10 o d'11. Mira'm a mi que arribo a quarts de 15 i tan contenta tu! Que l'important és arribar!
Lina, jo tinc la sort que els meus néts ja s'han fet grans... quin descans!
Ja anirem parlant, que encara em queda la besàvia... besàvia, jo de gran vull ser com tu. Quina canya de besàvia!
Apali, fins aviat nois i noies, ja tornaré cap al tardet.
Hola a tothom. Sóc la Maria Victòria, i en tinc 86... de fet ens coneixem, però vosaltres no ho sabeu. Ara no fa pas gaire em va donar per fer-me passar per jove, coses de vella, ja ho podeu ben dir. I vaig aprendre tot això dels blogs. Però no he xatejat mai i ara estic nerviosa i tot! Que s'ha de dir en un xat... home parlar de mals i d'artrosis! Quina llàstima de xat! Més val que ens expliquem alguna cosa divertida. Algú sap un acudit?
Jo tornaré també al vespre. Però ja us he anat llegint a tots i totes i m'heu semblat molt simpàtics, la veritat.
Mira, Nicanor, què importa si són quants de 10 o d'11. Mira'm a mi que arribo a quarts de 15 i tan contenta tu! Que l'important és arribar!
Lina, jo tinc la sort que els meus néts ja s'han fet grans... quin descans!
Ja anirem parlant, que encara em queda la besàvia... besàvia, jo de gran vull ser com tu. Quina besàvia!
Apali, fins aviat nois i noies, ja tornaré cap al tardet.
Ai! ai... ai... quina vergonya.
El primer cop que participo en un xat i ja l'esguerro d'aquesta manera.
Si us plau disculpeu-me i ajudeu-me! Quina cosa més ridícula, enviar el text repetit. Quina vergonya, no sé pas què pensareu de mi.
Besàvia93, que m'ha dit el meu net, el Marc, que he de dir el meu nom.
Val em dic Roseta.
IaioGuapo: Tant que parlen de la crisi, tant que parlen de la crisi i no en tenen ni idea, aquests joves. Al temps de la guerra sí que les vam passar putes...!
Biblio69: El SergiP de Rasquera m'ha dit que tots els del seu poble també volen ser independents com els de Sant Jaume d'Enveja, ni de Catalunya ni d'Espanya com era abans Catalunya, però els anys passen i no hi ha manera, ¿què podem fer?.
Sergi85: recordar temps passats, fer veure que mai han passat o somiar que tornarà algun dia aquella època que tant ens estimàvem. És l'únic que podem fer...recordar...recordar mentre tinguen memòria per a fer-ho. Només podem fer això...
Besàvia93: Voldria amistat amb senyora que faci puntes de coixí per intercanviar gràfics. En tinc de molt bonics.
Roseta.
Besàvia93: LINA DEL 16, que fas puntes de coixí?
I com està el nen, pobre fill?
Andròmina69: Acabo de rebre el finiquito. Podia aguantar fins els 70 a l'empresa però els he enviat a pastar fang. Motiu? El cagacalces del nou cap del Departament comercial (un txitxarel.lo de 32 anys, engominat fins l'engonal) m'ha dit: "Vostè que és vell, sabrà valorar l'esforç que li demano." I quin era l'esforç? Dur-li el tallat del bar del davant. Li he dut, sí; i després li he fotut, bullint com estava, per dins la bragueta. Crec que encara està al Clínic. Pronòstic reservat.
Algú vol sortir a ballar aquest cap de setmana?
Andròmian69Comprovacio de paraula: "Repapeijar" (serà premonitori?)
Sergi85: però quina animalada has fet, Andròmina69? I si es queda impotent, pobre noi? Suposo que a la seva dona no li haurà fet molta gràcia...
Torno a ser joooo la Lina del 16....és que amb això dels néts em tenen ben enfeinada... a la meva edat xiquets! vés i ara amb les borrasques aquestes estic dels reumes fins al capdamunt ....ai que m'he d'anar a sopar! Nicanor85 vols dir que era a Peníscola ? no vam anar a l'Ametlla?
Lina del 16: Ai que m'he oblidat de contestar... que no que el nen no llegeix encara pobrissó si té 3 anyets...està millor gràcies però té tos ...puntes de coixí i tant...quan vulguis te'n faig unes quantes xata! o xato...ja em perdo ...i això del xat....què és?
Marietadel'ullviu70:
Recoi, si no tens un nap tens una ceba! avui mig empiocada m'he quedat a casa a coldrar el refredat, i en un descuit al lavabo m'ha caigut la dentadura al wàter... !
Massianna 86: Faig tard,abans he anat a regar l'hort, havia quedat amb en Nicanor a quarts de deu, hi vaig tan ràpid com puc, segur que ell encara m'espera.
Sergi85: puc ajudar-vos si voleu. Encara recordo com treballava de sol a sol quan era jove amb el meu pare a l'hort regant i collint verdures...però això ha canviat molt. La joventut d'ara no sap treballar, mare meva si fossin a la nostra època...ara tot són comoditats, que si la televisió, que si els microones, Déu meu, on anirem a parar...
Biblio69: perdoneu, creia que estava en un vlok de iaios de les Terres independents de l'Ebre i pobles dels voltants, no savia que es tracta de la residència Mare de Deu dels Desamparats amb alzeimers, excursionistes imsersats,sanadors telecinquers,cuidanets,iconyaires,exllegidors de llibres,repetidors ( com tothom),recordadors, miraquiballadors piromans, granstreballadors i puntaires varis.
Jo sóc pitjor, però voldria xerrar una mica de la vida i de la mort, la mort si, l'amor el deixaré per un altra dia, l'amor físic clar, de l'amor amor en podem parlar quan volgueu, però n'hi ha tan poc.
( ep, tot això sense ànim de lucre).
A reveure Imsersats i no feu que em posi seriós.
Sergi85: la mort, la mort, quin acosa més horrible. La mort és l'oblit. Però caldria preguntar-nos qan algú es mor de veritat. Ens morim quan ens enterren o quan ens obliden? Quan mires una làpida i llegeixes el nom d'aquella persona et preguntes qui va ser. Quan fas això la retornes a la vida perque llavors comences a pensar en ella. Una persona tarda en morir uns 200 anys. No és quan l'enterren sino quan els seus rebesnets diuen "no sé qui fou el meu rebesavi, no recordo el seu nom". Llavors es quan mors, llavors desapareixes a la nit dels temps com si mai haguéssis existit. Viure eternament només és privilegi d'uns pocs afortunats que surten als llibres d'història. La mort de la memòria és la mort definitiva ja que et converteixes en un crani sense nom, sense identitat. Llavors només pots esperar el no-res, ja que ningú recorda el teu nom, perdut a la nit dels temps.
Sergi85: i la vida...que és la vida? les religions diuen que és un estat d'existència que ens durà cap al fusió definitiva amb Déu...els científics diuen que és una reaacció química...i altres diuen d'altres coses, tots diferents i ben variades. En definitiva, la vida és un miracle creat per la natura. És el més preuat que tenim i el que ningú vol perdre mentre sigui possible. La vida té moltes facetes i és un fet subjectiu. Per a uns la vida és viatjar, per a altres la vida és guanyar diners...en fi que cada persona té el seu sentit de la vida. La vida és un bé tan preuat que al segle XVI molts conqueridors van perdre la vida buscant la font de la joventut per a ser eternament joves i no morir mai i les religions de la mort en diuen la vida eterna, plena. En fi, la vida és el més important que tenim i és un abogeria meravellosa, plena de moments feliços i tristos, de joia i penes, de llums i ombres, una magnífica muntanya russa. En fi, això és la vida...el més difícil d'explicar per totes les connotacions variades que té...
Pompeu82: Hola companys!! Acabo d'arribar de Peñíscola, tant preguntar, tant preguntar, i jo he passat tota la setmana allà. Em va estranyar no veure a ningú més, però els meus fills, que van ser tan amables de portar-m'hi en el seu auto, van insistir que m'hi quedés, que ja arribarieu.
Em va sorprendre que en aquella residència no hi arribés ningú conegut en tota la setmana (potser és que era pont), i després els nens em van venir a recollir tal com m'hi havien portat. Em van preguntar si m'ho havia passat bé... La veritat és que em vaig aborrir una mica, tots els dies plovent i mirant els serials de la tele, però no els he dit res.
M'ha agradat el xat fins que heu començat a enraonar sobre la vida i la mort. Au! Deixeu-vos estar! I a veure si la setmana que ve veniu tots que m'han dit els nens que anirem un mes sencer a Caldetes. Us hi espero!
Sergi85: amb l'edat arriba el penasr en la mort i la vida que has viscut i que hauries volgut viure...és inevitable això.
PeredelaCullera69: que sabeu què s'ha de fer per entrar a la selecció catalana de petanca i jugar als Jocs del Mediterrani Tarragona 2017? On ens hem d'apuntar???
Publica un comentari a l'entrada