En motiu del 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig, avui se celebra un dels molts homenatges blocaires que tenen lloc darrerament.
A més del joc literari d'ahir, m'hi afegeixo amb paraules de la mateixa Montserrat Roig, amb el fragment inicial de la novel·la El cant de la joventut.
."No premia les parpelles, només deixava que descansessin. Ho feia cada matí, abans que no entrés la infermera. Li agradava tenir els ulls aclucats, com si hagués un mocador transparent, color rosa clar. Un mocador de seda. Després aniria obrint les parpelles i veuria que tot seguia al seu lloc."
.
14 comentaris:
Bon homenatge, una bona lectura.
Triple homenatge, Jesús!
Tots molt bons!
Quina riquesa de participació, amb el tarannà del teu blog.
Enhorabona! Anècdotes, llibres entrevistes, retalls de premsa...tot aquest record mai desapareixerà.
No hi ha millor manera de recordar-la que a través de la seva obra.
Bon homenatge, a mi ja m'està entrant la necessitat de rellegir-la
un merescut homenantge que ha tingut fotça ressó a la catosfera.
Bona idea l'alliberament del llibre, tot un encert! :-))
Una manera ben generosa d'homenatjar-la!
Anècdotas i llibres recordan a una persona que s'en va anar molt jove.
Cal recorda i homenatjar els nostres grans escriptors! (Passem que no posi escriptores, perquè això dels masculins i femenins a ultrança m'empatxa!)
Alliberar els seus llibres? Quin homenatge més ben trobat.
Com les seves paraules que volen.
UN detallàs!
Hi tenia com una fixació la Montserrat Roig, amb els ulls. Ho hauré d'estudiar de ben a prop!
Publica un comentari a l'entrada