Lletja, sí; digna, també. Farta del menyspreu, dolguda pels dits que l'han esquivat sempre, l'última oliva del plat...
.
(ACABEU VOSALTRES LA HISTÒRIA!) Pengen els textos als comentaris, als vostres blogs, facebooks, twitters, portes de lavabos...
DIUEN QUE DIUEN, DITES NADALENQUES
Fa 2 hores
9 comentaris:
Pensava ella! Fins que un dia la penúltima oliva del plat li va dir: "com t'envejo! sempre es guarden la que més els hi agrada pel final!"
:)
decideix, en un acte d'autosuficiència olivapòfaga, devorar-se a si mateixa per fruir amb els seus propis sentits del gust amarg-salat de la seva saborosa carn.
El gest àgil d'una anònima mà, sense ni mirar-se'l tans sols, fa relliscar el nu pinyol que n'ha quedat, del platet cap al sac de les escombraries...
amb un suprem esforç físic, s'abalança a la vora del plat i descobreix, amb una barreja de'horror i íntima satisfacció, la pila d'esquelets a què s'han reduït les que van ser les seves companyes més afavorides.
deixà anar tota la seva amargor sobre la dent que la queixalava.
Va decidir, no ser-ho més..!!
Rodolar, fins trobar un raconet de terra, per renéixer amb més força..
Aquest fruit surt dels arrels profundes i mil·lenàries de la terra, que li dóna aquest aroma persistent.
Lletja, sí; digna, també. Farta del menyspreu, dolguda pels dits que l'han esquivat sempre, l'última oliva del plat optà per l'implosió.
Sense haver estat mai ingerida -a diferència de totes les seves companyes- ella esdevingué llegenda en aquell bar. Des d'aleshores, les dues darreres olives les menja, simultàniament, la mateixa persona.
es queda entre la laringe i la glotis, esperant que l'alè postrer la transmuti en una espècie superior, del tipus croqueta de bacallà.
Trobaràs la meva participació aquí:
http://xarel-10.blogspot.com/2011/12/jocs-literaris-den-tibau-novembre-2011.html
i aquí
http://unpetittast.blogspot.com/2011/11/lultima-oliva.html
Publica un comentari a l'entrada