Ahir a la nit, tot just abans d’adormir-me, em va passar pel cap, fugissera, la idea per a un conte. Vaig cometre l’error de no anotar-ho, tot i que sempre tinc paper i llapis a punt a la tauleta. Tota la tarda que intento recordar-lo, i no hi ha manera. Fa dos minuts, donant una puntada de peu a un globus que el meu fill ha deixat pel terra, m’ha vingut de nou. Ara ja no se m’escapa.
Per a més dades, el globus és roig i el meu fill ja dorm.
Me se va passar la commemoració
Fa 6 hores
3 comentaris:
Quina alegria quan es recupera una idea que havíem perdut per fer-ne mots, sentiment, vivència...
Potser aquest globus ha estat el catalitzador perfecte per recuperar el fil perdut.
Ja diràs quin conte és!
Una abraçada!
Conec aquesta sensació i quan li costa tornar, fa una ràbia...
Ara només queda escriure el conte!
Alguna vegada m'ha passat això, no pas per escriure un conte, però si per possar en marxa idees a la classe.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada