No vaig llegir l'anterior llibre de Carles Porta, Tor, que tant d'èxit va tenir, i potser per això m'ha sorprès la lectura de Fago, on l'autor torna a narra un crim real que va tenir lloc, en aquest cas, al Pirineu aragonès. El llibre barreja l'exactitud i pulcritud de l'estil periodístic amb l'emoció que ens sap transmetre l'autor.
La història d'aquest crim fou molt mediàtica fa pocs anys, ja que es va acusar el candidat del PSOE d'aquell poble d'assassinar l'alcalde del PP. Però el llibre ens descobreix que aquesta excusa mediàtica amaga una història de persones reals, l'actitud heroica de defensor del poble que adopta l'acusat Santiago Aimar, i que el convertirà en un personatge inoblidable; la lluita de sa germana per a defensar-lo fins al límit contra tothom, inclòs ell mateix; i posa damunt la taula unes mancances del mecanisme judicial que només poder arribar-se a conèixer des de dintre, i l'autor ens ho presenta amb tota pulcritud.
Com ja he dit, el cas va ser molt mediàtic, i focus d'atenció de totes les cadenes de televisió. Llavors no ho vaig seguir, però el llibre m'ha despertat la curiositat, i ha estat realment impactant per a mi veure el Santiago Aimar en persona, que va deixar anar frases con aquesta:
"Ya ni se adora al becerro de oro, sinó al oro del becerro."
15 d’abril 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Un altre llibre que em crida l'atenció i que potser llegiré algun dia, després de la pila de pendents que tinc (hehehe).
Em pensava que era una novel·la de ficció i no un relat sobre un fet real. O és que hi ha una mica de cada?
Felicitats pel teu nou llibre i pel bloc.
Publica un comentari a l'entrada