03 d’octubre 2016

Sensacions d'El nostre pitjor enemic a Móra d'Ebre






30 de setembre, presentació d’El nostre pitjor enemica la llibreria Bassa de Móra d’Ebre. Entre els assistents, molta gent de Vinebre, alcaldessa inclosa, poble petit però intrèpit, la vila que m’atorgà el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, i que ja situo al meu mapa emocional. S’agraeix la solidària presència de companys de lletres com Pere Audí, tortosí que ara ens parla d’Històries del Priorat, o Albert Pujol de la Fira del llibre ebrenc, o Núria Grau de Cossetània, o amics bibliotecaris com Paco Sanahuja. Entrevista per a la Cadena Ser de Móra d’Ebre, distesa; ja en portem unes quantes, i que podeu escoltar en aquest enllaç.
Inicia l’acte Sergi Bassa, llibreter, amb totes les lletres. Abans de parlar del llibre, una breu i amena explicació de la Pocavergonya, un vi elaborat a Vinebre, amb sarments plantats directament a la terra fèrtil i sedimentària, regal del riu. D’on ve el nom? El vi de la Ribera d’Ebre ha de conviure al costat de dos comarques amb gran potència vinícola, la Terra Alta i el Priorat. És poc conegut, té baixa autoestima, i potser ha arribat el moment de cridar “estic aquí!”, de perdre la vergonya, d’ocupar el seu lloc al món. Aquesta és l’actitud idònia per a lluitar contra el nostre pitjor enemic.
I ens posem a parlar ja del llibre. Bé, en parla la Sílvia Veà, professora de la URV i membre del jurat que m’atorgà el premi. No sé quantes presentacions s’hauran fet del meus llibres, en tot cas, desenes, però la que m’ha regalat la Sílvia ha estat de les millors. Es nota que se l’ha llegit amb bons ulls, acuradament, atenta als petits detalls, i a les idees de fons, que ha conviscut amb els personatges, que, en certa manera, ha trepitjat l’illa, escenari de gran part de l’acció, o de la inacció. Fins i tot s’ha entretingut a mirar cada racó de la portada, per a extreure’n sensacions. Lectores així compensen dos anys d’escriptura i reeescriptura, i fan, fins i tot, que em miri la novel·la amb uns altres ulls. El regal d’escriure, el regal de llegir i de ser llegit.

Amb ganes de tornar a la Ribera d’Enre, a Vinebre concretament, de nou. El 15 d’octubre, acompanyat emocionalment de la guitarra d’Albino Tena, per llegir alguns dels meus relats a la casa renaixentista de Don Joan.

Cap comentari: