Ahir nova aturada del viatge amb el llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), a un espai conegut, amic i estimat: la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta.
Introdueix l'acte, com sempre, la benvolguda Joana Serret, que destaca la quantitat d'activitats en què participo a Amposta, "tot i ser de Tortosa", subratlla, fa referència a l'inici d'un dels capítols, el dedicat al país Ali Tuta, i comenta que podria tractar-se ben bé d'una biblioteca: Ali Tuta és el cau que tots busquem alguna vegada a recer de les tempestes. Un racó que ens aculli sense fer preguntes, que ens amagui dels monstres que sovint se’ns abracen a l’esquena.
La regidora d'Ensenyament, Núria Marco, dona la benvinguda a l'acte. També es regidora d'Acció Cimàtica, cosa que m'agrada, perquè el llibre, en certa mesura, pot servir per a estimar el paisatge, la natura, i per a advertir de la necessitat de tenir-ne cura.
Després pren la paraula l'estimat Xavier Miró, company de mil faràndules. Ja fa uns anys li vaig demanar que em presentés la segona novel·la, El calaix dels vols perduts, que potser és un dels més tristos que he escrit, i sobre la tristesa vam parlar llavors. I jo no podia deixar aquest gust a la boca a una persona de qui envejo l'alegria, el positivisme, la vitalitat... Per tant, enguany li he demanat presentar aquest recull de narracions que descric com el que més m'ha divertit escriure. Xavier destaca que el llibre és diferent a la resta, que no és un recull de contes típics dels meus, basats en accions quotidianes de les quals en trec suc. Sobre aquestes paraules reflexiono que als meus contes tracto les coses quotidianes amb certa mirada extraordinària, i que en aquest recull és a l'inrevés; tracto països inventats i accions extraordinàries com si fossin d'allò més quotidià.
Xavier diu que A voltes, un planeta, aporta dues coses noves: que m'he convertit en una mena de déu creador, i que em passo al gènere de la ciència ficció. Jo accepto amb humiltat aquest paper de demiürg, que de fet assumeix sempre cada escriptor, cada creador, però sí especialment en aquest llibre, on em permeto més llicències sobre el passat, el present i el destí dels habitants d'aquest planeta imaginari; però comento que em veig més com un xiquet que com un déu, perquè els xiquets tenen intacta aquesta faceta divina de crear-se mons i jugar. Sobre la ciència ficció, és probable que hi hagi pinzellades, tot i que he procurat que el món que invento tingui aparences de realitat. Parlo del caràcter dels habitants dels diferents països, amarats dels tics, manies, vanitats i orgulls, dels humans, però destaco el seu compromís amb el paisatge que els ha tocat en sort, en com l'accepten sense queixa, tot i que de vegades és aspre i dur, en com fan el que els toca fer en cada moment.
Ens preguntem mútuament a quin dels països ens agradaria viure, i pronunciem quasi alhora el nom de Kram, un país amb un blau inoblidable i encisador. Potser l'estimo especialment perquè du el nom de mon fill a l'inrevés, tot i que reparteixo l'amor per tot aquest planeta que duc sempre amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada